Resultats de la cerca

Duia de subtítol “Periódico de deportes y espectáculos” Informava de la gestió i les activitats esportives dels equips de la ciutat, des de l’esport escolar fins al professional Dirigit per Claudi Zapater, la direcció periodística estigué a càrrec de Josep M Roca i Manu Sánchez Emprava el català o castellà indistintament i cada número constava de 20 pàgines

Apareguda sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu, hi participaren alguns dels seus redactors Fou fundada per Miquel Sala i Membrado i dirigida per Antoni Ollé i Bertran, ambdós antics collaboradors de Xut Entre altres collaboradors, hi havia el caricaturista Gripau , pseudònim de Jacint Bofarull Sortia a la venda els dimarts

Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol

En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech

Publicà nombrosos estudis sobre història catalana entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media , de Jaume Caresmar Dirigí el periòdic Ignasi Sanponts i Barba És probable que hi collaborés el doctor Torres i Amat

Manté una línia política propera al Parti Socialiste Els anys noranta tenia una mitjana de tiratge d’uns 324 000 exemplars

Cursà magisteri a la Universitat de València i, bé que treballà un temps com a mestre, molt aviat es decantà pel periodisme Cofundador del setmanari El Temps el 1983, treballà al Diari de Barcelona i a Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional El 1995, juntament amb Assumpció Maresma, fundà Infopista, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà en diari electrònic en català,  VilaWeb   Collaborador en altres mitjans, com Catalunya Ràdio, El Punt , Avui i La Vanguardia , és autor d’assaigs sobre l’OTAN, sobre nacionalisme i…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…

Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974,  Le…