Resultats de la cerca
Es mostren 5315 resultats
Manuel Valldeperes i Jaquetot
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’…
,
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà…
Gabriel Sansano i Belso

Gabriel Sansano i Belso
Literatura
Historiador i crític de la literatura i les arts escèniques.
Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan…
,
Aníbal Vela del Castillo
Música
Baix espanyol.
Estudià cant amb M Rodríguez de Castro i debutà al Teatro Real de Madrid el 1924 Un cop tancat aquest teatre, on protagonitzà reeixides funcions d’òperes de G Verdi, G Meyerbeer i G Donizetti, actuà al Teatro Apolo de la mateixa ciutat La temporada 1925-26 cantà a Porto i València i quatre anys després es presentà amb èxit al Gran Teatre del Liceu Fins el 1936 cantà molt sovint amb Miguel Fleta, especialment a la capital madrilenya Combinà les interpretacions de papers operístics i de sarsuela Durant la Guerra Civil Espanyola actuà al Teatro Pardiñas i el 1956 es retirà, després…
Juan de Lima Serqueira
Música
Compositor i arpista castellà.
La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup…
Joan Antoni Pàmias i Castellà
Música
Empresari i gestor teatral català.
Després d’haver exercit com a advocat i empresari en el sector privat, el 1947 s’associà amb J Fugarolas per a gestionar l’empresa del Gran Teatre del Liceu, després de l’etapa de J Mestres i Calvet Entre el 1959 i el 1980 dirigí en solitari les temporades del teatre El 1958 en creà l’orquestra fixa i titular, i el 1966, el cos de ball El 1959 rebé el Premio Nacional de Teatro L’any 1972 presidí un concert homenatge que se celebrà en honor seu al Gran Teatre del Liceu amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’inici de la seva gestió, durant la qual es…
Antoni Nadal i Soler
Literatura catalana
Poeta, crític literari i historiador.
La seva obra es divideix en dos períodes, una època d’experimentació als anys vuitanta Qüern de poemes , 1981 La seguretat ciutadana i altres estats d’inquietud , 1984 Alerta a les espines , 1986 i una època de maduresa expressiva als anys noranta Dies d’estiu , 1993 Deute de natura , 1999 Fou un dels organitzadors de les mostres de Poesia Jove 1976-82, celebrades a Palma Com a crític literari, s’ha interessat per l’estudi de l’evolució del teatre a Mallorca és autor de Teatre Modern a Mallorca 1998 i El teatre mallorquí del segle XX 2002 Ha publicat diversos estudis històrics…
Florenci Cornet i Colomer
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Autor de drames com El llop 1916, La fosca 1918, El fill 1921, Fortitud 1935, alguns dels quals foren editats sovint Collaborà també a revistes com Teatre Català 1932 i ATS , publicació de l’Associació de Teatre Selecte 1934
,
Kirsten Malfrid Flagstad
Música
Soprano noruega.
Els seus pares foren el director d’orquestra Michael Flagstad i la pianista Marie Flagstad-Johnsrud, de qui rebé els primers rudiments musicals Més tard, estudià cant al Conservatori d’Oslo amb E Schytte-Jacobsen El 1913 debutà al Teatre Nacional de la capital noruega en un petit paper a Tiefland 'Terra Baixa', d’E D’Albert De seguida s’incorporà a la companyia del mateix teatre, on cantà bàsicament opereta Després d’una discreta gira per França, del 1928 al 1932 formà part de la companyia del Teatre Municipal de Göteborg Suècia El 1933 debutà a Bayreuth…
crítica teatral
Teatre
Anàlisi i valoració del fenomen teatral com a espectacle, que es concreten en la crònica periòdica de representacions i en els treballs d’historiografia crítica.
La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina