Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i l’any 1965 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya Després de passar pel Comtal 1966-67, fou cedit al Ferrol 1967-68, el Còrdova 1968-69, amb el qual debutà a primera divisió, i el Cartagena 1969-70 Lateral, les temporades 1970-71 i 1971-72 formà part del primer equip del Barça on jugà 30 partits i guanyà una Copa del Generalísimo i la Finalíssima de Fires, ambdues el 1971 Després jugà amb l’Sporting de Gijón 1972-74 i el Centre d’Esports Sabadell 1974-75, entre d’altres Fou titular en una ocasió amb…

En un principi dugué el nom de Cor Nacional, i posteriorment el canvià diferents vegades Cor de la BBC 1932, Societat Coral de la BBC 1935 i Cor Simfònic de la BBC 1977 Han estat directors de l’agrupació, entre d’altres, Stanford Robinson, Cyril Dalmaine o Brian Wright Des del 1989 Stephen Jackson n’és el director titular El cor debutà el 23 de novembre de 1928 en l’estrena de The Pilgrim’s Progress de sir Granville Bantock, que en dirigí la partitura El cor és integrat per uns 170 cantaires, que s’alternen d’acord amb les actuacions i el repertori escollit Han fet gires arreu d’…

Tot i que el topònim del lloc Vingrad és esmentat en la documentació des del segle X, no es disposa de referències escrites sobre l’antiga església parroquial de Santa Maria fins a l’any 1119, quan el papa Gelasi II, mitjançant una butlla, confirmà a l’abadia de la Grassa tot un seguit de possessions, entre les quals s’esmenta l’església de Sant Maria del Vingrau, dins del bisbat de Narbona La fàbrica originària, bastida en època romànica, fou refeta i modificada al segle XVI, dins la tradició encara romànica Tanmateix, al segle passat s’inicià la construcció d’una nova església parroquial…

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…

El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intellectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat Agrupa intellectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya N'han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni MGüell Josep MBardés, que en fou l’animador inicial, n'ha estat sempre el consiliari El 1984 obtingué la personalitat jurídica civil, i el 1996, sota la…

Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat Hom…

Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com…

Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif  posteriorment publicada amb el títol  Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les…

Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica És autor, entre d'altres de  La lingua venetica 1967, amb AL Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano 1972, Saggi di linguistica italiana 1975, Studi di dialettologia e filologia veneta 1977 i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano  …

Formada sota el mestratge de Lorenzo Abad a la Universitat d’Alacant, on es doctorà l’any 1994 amb premi extraordinari, des del 2002 és professora titular d’arqueologia de la mateixa institució Ha centrat la seva tasca de recerca en el període protohistòric, particularment en l’estudi de la cultura ibèrica a les comarques meridionals del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar La Cultura Ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III aC 1995, El Puntal de Salinas Un poblado ibérico del s IV aC en el valle alto del Vinalopó 1996,…