Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
regió antarticoandina
Biologia
Regió del regne antàrtic que comprèn l’extrem sud d’Amèrica i es prolonga vers el nord, per l’alta muntanya andina.
herba d’olives

Herba d’olives
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, alta de 10 a 50 cm, de fulles obovades petites i de flors blanques.
Creix en llocs àrids i calcaris del País Valencià, Múrcia i Andalusia, d’on és endèmica És emprada per a adobar olives
comtat d’Altea
Història
Títol concedit el 1920 al diputat a corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball, Josep Jorro i Miranda.
Bi-Orthogonal Keying
Electrònica i informàtica
Modulació codificada que és especialment emprada en algunes xarxes WPAN d’alta velocitat de transferència de dades, basades en tecnologies DS-UWB.
L’eficiència s’acosta al límit de Shannon Es denota com a M-BOK, on M és el nombre de codis símbols que es transmeten, essent tant més eficient com alt sigui el nombre M El cas 4-BOK és usual en sistemes de comunicacions UWB
heliesquí
Esquí
Esports d’aventura
Esport d’aventura que consisteix a aproximar-se amb helicòpter a indrets d’alta muntanya de difícil accés i descendir-ne esquiant.
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Espolla

Vista parcial del municipi d’Espolla, a l’Alt Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Espolla, de 43,54 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al límit amb el Vallespir, i per tant, des del 1659, al límit amb l’Estat francès Els pics més alts d’aquest sector de la serra són, de ponent a llevant, el puig dels Pastors 1 167 m d’altitud, el roc dels Tres Termes 1156 m, el puig de les Guardes 999 m i el pic de Sallafort 980 m, a la carena que fa de divisòria, i els passos principals que comuniquen els dos vessants són els colls de la Maçana, del Terrer i de les Eres Comprèn una gran part de l’alta vall de l’…
La vila medieval de Badalona
Art romànic
Històricament, és indubtable que el nucli medieval de Badalona fou una clara continuació de la Bètulo romana Però també tenim molts indicis que en fan suposar fins i tot la continuïtat urbanística L’arqueologia confirma la pervivència de la ciutat a través d’habitatges, magatzems i obradors que es construïren fins a l’alta edat mitjana aprofitant edificacions d’època imperial L’estat actual de les recerques arqueològiques no permet determinar amb exactitud l’àmbit d’aquell hàbitat alt-medieval Podem suposar, però, que les noves construccions, totes de poca envergadura i…
Les primeres manifestacions artístiques
Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…
L’os bru
L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…