Resultats de la cerca
Es mostren 13085 resultats
marquesat de Montortal
Història
Títol senyorial concedit el 1790 a Josep Tadeu Tejedor i Giudice d’Acharte, cavaller de Sant Joan i mestrant de València (1796).
Passà als Galiano i als Núñez-Robres
comtat d’Altea
Història
Títol concedit el 1920 al diputat a corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball, Josep Jorro i Miranda.
La Festa del Blat
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 87 min., dirigida per Josep de Togores i Muntades [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cóndor Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1896 d’Àngel Guimerà GUIÓ Jde Togores FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mercedes Ramos, Lola Arquimbau, Emili Armengol i la intervenció d’una comparseria de dues mil persones ESTRENA Barcelona, 02071914 Sinopsi Jaume, un jove operari, fuig a la muntanya per no ésser detingut El dia de la celebració de la Festa del Blat, els promesos Oriola, una rica hereva, i Vicentó recullen Jaume extenuat al mig del camí Aquest entra a treballar a la masia de l’oncle de la noia Vicentó, gelós de l’…
Nova Esquerra Popular
Partit polític
Grup constituït a finals de 1962 i liderat per Josep M. Piñol i Claudi Martínez Girona, separats d’Unió Democràtica de Catalunya.
Propugnava la creació d’un partit de l’esquerra democràtica catalana El 1963 es convertí en l’ Aliança Popular d’Esquerra Socialista
marquesat de Villaclara
Història
Títol concedit a Sardenya el 1701 a Josep de Satrilla i Vico, comte de Villasalto i cavaller d’Alcántara, natural de Càller.
Studio PER
Arquitectura
Grup d’arquitectes integrat, des de la seva creació, l’any 1964, per Josep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets
.
Pàgines viscudes

Primera pàgina publicada de Pàgines viscudes
Narracions per a adolescents publicades a En Patufet (1915-38) per Josep Maria Folch i Torres i il·lustrades per Joan G. Junceda.
A la primera època apareixien amb el pseudònim d' El Narrador Gentil El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intellectuals diversos
Castellar de la Selva

Vista de l’església de Sant Martí de Castellar de la Selva
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), a la dreta de la riera de Bugantó (o riera de Castellar), afluent de l’Onyar per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…