Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
anàglif
Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu.
baríton
Música
Tessitura intermèdia entre el tenor i el baix.
Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -bugle baríton, saxòfon baríton- S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura Tessitura del baríton © Fototecacat/ Jesús Alises
el Montmell

La Juncosa del Montmell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al límit amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp.
Situació i presentació El municipi del Montmell cobreix la part septentrional de la comarca del Baix Penedès amb una extensió de 72,76 km 2 , la tercera part de la superfície comarcal, i és el més gran dels municipis A la part meridional, el Puig Francàs 550 m, contrafort de la serra del Montmell, i el coll de Vilafranca constitueixen el límit amb el municipi de la Bisbal del Penedès Al puig de l’Àliga, a l’extrem més septentrional, convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia Alt Camp, Pontons i Torrelles de Foix els dos de l’Alt Penedès A ponent, el límit del…
Els jaciments pliocens
Els jaciments de plantes fòssils del Pliocè dels Països Catalans s’han localitzat a Catalunya, i destaquen per la seva importància els voltants del Papiol Baix Llobregat, on s’han recollit gran quantitat d’impressions de fulles en diversos jaciments que, pel fet de pertànyer al mateix nivell estratigràfíc i trobar-se situats molt a prop els uns dels altres, podem considerar com un mateix jaciment en sentit ampli Els altres dos jaciments se situen a les rodalies de Siurana d’Empordà Alt Empordà i als voltants de la ciutat de Tortosa Baix Ebre Jaciments dels voltants del Papiol Baix Llobregat…
Pelagalls

Vista de la façana principal de l'església de Sant Esteve de Pelagalls
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (411 m alt.) del municipi dels Plans de Sió (Segarra), al S del poble de les Pallargues, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial Sant Esteve depenen Sisteró , Golonor i Queralt de Meca És un edifici romànic tardà, on destaca la portada oberta al mur de ponent formada per tres arquivoltes sobre columnes monolítiques amb llurs capitells Cada extrem de les arquivoltes reposa sobre una columna, excepte l’arquivolta exterior, que ho fa sobre dues parelles de columnes Al centre hi ha un timpà semicircular sostingut per dues cartelles, que presenta temes escultòrics en baix relleu Al segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró
Varimanha
Vall
Vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció S-N, estesa entre el tuc de Varimanha (2 620 m alt.), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera.
A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu
mosca negra

mosca negra
Entomologia
Gènere de mosques, de la família dels simúlids, d’entre 3 i 6 mm de llarg, de color fosc, que ponen els ous en rius i torrents d’aigües oxigenades, on es desenvolupen les larves.
Els adults tenen activitat diürna i generalment només apareixen durant els mesos càlids de l’any Les femelles adultes, hematòfagues, poden atacar els humans i produir picades doloroses Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Sintermedium , Seritrocephalum i Sornatum La plaga de mosca negra iniciada al tram baix de l’Ebre el 2005 ha produït nombrosos casos d’hospitalització i ha portat a efectuar tractaments de lluita biològica contra les larves mitjançant descàrregues d’espores d’un bacteri Bacillus thuringuiensis
Casafabre
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana del Bulès, a la zona dels Aspres que limita amb el Conflent.
A causa de la migradesa dels recursos econòmics bosc i agricultura de secà ha estat de sempre un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló El poble és en un coster 613 m alt, a la dreta del riu del Bulès és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes Dins el terme hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix, al sector de l’esquerra del riu
el Remei

El santuari de la Mare de Déu del Remei (Ripollès)
© Antonio Mora Vergés
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Ripoll (Ripollès).
És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat
glicol
Química
Qualsevol dels composts que tenen dos grups hidroxil units a àtoms de carboni distints d’una mateixa cadena alifàtica.
Els glicols de baix pes molecular són líquids estables, molt higroscòpics, que bullen a més de 100°C i es congelen per sota de 0°C Els d’alt pes molecular són substàncies no volàtils i llur consistència oscilla entre la d’un líquid i la d’una cera Els glicols reaccionen amb facilitat i produeixen èsters, èters i acetals Són molt emprats en la indústria automobilística, tèxtil i del petroli, com a explosius i en farmàcia El més important de la sèrie és l’etilenglicol