Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
calderer | calderera
Oficis manuals
Persona que fa calderes o que en ven.
Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins al s XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819
austenita
Tecnologia
Dissolució sòlida de carboni en ferro γ, d’estructura cúbica centrada en les cares.
L’austenita és dèbilment paramagnètica, tova i amb una duresa Brinell de 170-200 A la temperatura de 1 130°C té dissolt un màxim de l’1,7% de carboni i hom considera 715°C com el límit inferior de temperatura en què pot existir La inclusió en l’acer d’altres elements, com crom, níquel, manganès, etc, conjuntament amb tractaments tèrmics adequats, permeten d’obtenir estructures totalment austenítiques fins i tot a temperatura ambient aquests microconstituents de l’acer permeten d’obtenir característiques molt útils resistència a la corrosió, absència de magnetisme, etc
arpegi

arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
El seu nom indica un procediment típic de l’arpa, com ho és també dels altres cordòfons pinçats, amb teclat o sense clavecí, guitarra Amb tot, hom ha escrit passatges arpegiats per a gairebé tots els instruments Els acords que, en cordòfons de teclat, cal tocar arpegiats ràpidament i mantenint simultàniament les notes un cop atacades són escrits actualment com a tals acords amb una línia ondulada vertical al seu davant, si han d’ésser executats en sentit ascendent, i si no, hom afegeix una fletxa davant la línia ondulada indicant el sentit descendent
antitip
Bíblia
Realitat prefigurada pel tipus o figura.
El tipus és un símbol o figura d’una persona o cosa futura, normalment un fet del Vell Testament que en prefigurava un del Nou Testament L’antitip és aquesta persona o cosa prefigurada pel tipus Per exemple, l’arca de Noè és un tipus de l’Església i aquesta és l’antitip Amb tot, a vegades l’antitip té el sol sentit de tipus o figura per a sant Gregori de Nazianz el pa i el vi són l’antitip figura del Cos i la Sang de Crist
Museu de Prehistòria de Talteüll
Museu
Jaciment arqueològic
Centre museístic i arqueològic impulsat a Talteüll (Rosselló) pel professor Henri de Lumley-Woodyear.
Fou creat arran de la troballa a l’indret anomenat Cova de l’Aragó, l’any 1971, del crani d’un homínid d’uns 450000 anys d’antiguitat, l’anomenat home de Talteüll, i d’altres restes arqueològiques Obert al públic l’any 1977, el juliol del 1992 hom inaugurà una remodelació total del museu Conté diorames, pantalles interactives, audiovisuals, diferents suports expositius i una reconstrucció a mida natural de la cova, orientat tot plegat a recrear la vida i l’entorn d’un dels testimonis més antics d' Homo erectus trobats a Europa
Institut Superior de Ciències Religioses
Nom que, d’ençà del 1996, han adoptat els instituts de teologia de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.
Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura en Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya Fou creat pel bisbat de Vic, l’any 1998, amb seu al Seminari de Vic A Barcelona, l’Institut Superior de Ciències Religioses Don Bosco obtingué el reconeixement com a Institut el 1999, tot i que ja existia des del 1985 Des del curs 2000-01 l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona ofereix la possibilitat de cursar algunes assignatures a través d’internet
Association of American Geographers
Entitat fundada el 1904 a Filadèlfia per tal de fomentar i desenvolupar la ciència geogràfica als Estats Units i protegir els interessos dels geògrafs.
Organitza congressos i seminaris —entre els quals destaca la Conferència Anual, que atreu participants d’arreu del món—, alguns dels quals en el marc de les diverses seccions o grups d’estudi que l’integren d’ençà dels anys setanta Des del 1911 publica trimestralment la revista Annals of the Association of American Geographers , considerada una de les publicacions especialitzades més destacades de tot el món des del 1948, quan l’American Society of Professional Geographers es fusionà amb l’Association of American Geographers, també edita la revista The Professional Geographer
Editorial Ausa
Editorial
Editorial fundada el 1983 a Sabadell per Albert Estrada i Vilarrasa, que la dirigeix.
S'ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes Aula Orientalis —dedicada a temes de recerca orientalista— que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i Ars Praestorica sobre pintura rupestre en el món D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana Cuca Fera , Pèl & Ploma , Revista de Catalunya , etc i en la publicació de l’obra d’artistes catalans Marès, Gimeno, Casas, Nonell, etc
Museu d’Art de la Pell
Museu
Centre museístic inaugurat a Vic (Osona), a l’edifici de l’antic Convent del Carme, el 30 de març de 1996.
Aplega la collecció d’un miler d’objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l’adober Andreu Colomer i Munmany El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del colleccionisme S'hi exposen baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Vic