Resultats de la cerca

Després d’ocupar breument el càrrec de conseller JTarradellas ERC i JComorera PSUC, des del desembre del 1936 el dirigí Josep JDomènech CNT Pel juny del 1937 fou inclosa, com a direcció general, en la conselleria d’economia

Dirigida per Josep M Rabassa, era pràcticament tota redactada en català encara que admetia collaboracions en castellà Allunyada volgudament de temes polítics i dedicada als artístics i literaris, hi collaboraren moltes de les figures més importants del moment

Dirigida per C Bigas i Munné, duia per subtítol Fulla portadora d’esports Signaven els articles el mateix Bigas, Marc Giró, Josep Graner i Joan Clapés, entre d’altres Sortia el dissabte i se’n publicaren 39 números

Competí en la categoria del pes gall representant el Club de Boxa Girona Es proclamà campió de Catalunya en la categoria del pes gall en vèncer el púgil Josep Lluís Sánchez del Club de Boxa Sant Cugat 1987

Doctor en Literatura Moderna per la Universitat Paul Valéry de Montpeller, es formà com a actor al centre René Simon i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París Entre 1989 i 1992 treballà al Centre Dramàtic Nacional de Borgonya, a Dijon Fou redactor en cap de la revista Les Cahiers de Prospero especialitzada en l’escriptura teatral contemporània És autor, entre d’altres, de Ruptures 1981, Vie et mort de Pier Paolo Pasolini 1984, Croisades 1988, Iphigénie ou le Péché des dieux 1991, Medee Black 1992, Les deux terres d’Akhenaton 1994, Zoo de nuit 1997, Faits divers 1998 i Saintes familles…

Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de…

Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació,…

Nasqué al principi de la dècada de 1960 impulsat per persones procedents de Front Nacional de Catalunya  i inspirat per la doctrina de Josep Maria Batista i Roca Conegut amb el nom EPOCA, que li atribuí la policia política franquista, es concebia com un exèrcit a la reserva que es preparava per intervenir en una situació de crisi nacional, com ho havia estat el 6 d’octubre de 1934 Les principals activitats d’aquesta formació clandestina foren la instrucció militar i el finançament illegal per a l’obtenció d’armament i per a aquestes pràctiques Se li atribueixen les morts de l’…

N'és el centre el monestir de Sant Benet de Bages , adquirit l’any 2000 per Caixa de Manresa a la família Casas, hereus del pintor Ramon Casas , la mare del qual l’adquirí l’any 1907 A través de la Fundació de l’entitat se n'inicià la restauració L’edifici monàstic fou habilitat per a installar-hi un museu sobre la història del cenobi benedictí i la residència d’estiu de la família Casas, a càrrec dels arquitectes Josep M Esquius i Javier Asarta Des del 2013 és propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera Al seu entorn i en una superfície de 4000 m 2 , la major part enjardinada…

Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes…