Resultats de la cerca
Es mostren 6899 resultats
Robert Strange McNamara

Robert Strange McNamara
© Yoichi R.Okamoto, White House Press Off.
Política
Polític nord-americà.
Graduat en economia a la Universitat de Berkeley 1937, posteriorment estudià a la Harvard Business School, on obtingué un màster el 1939 i on el 1940 fou professor adjunt d’administració d’empreses Durant la Segona Guerra Mundial, serví a l’aviació 1943-45 com a assessor i analista, i arribà al grau de tinent coronel Acabada la guerra s’incorporà com a alt executiu a la Ford, que reorganitzà i sanejà, i de la qual fou nomenat vicepresident el 1960, però aquest mateix any el president John Fitzgerald Kennedy el reclamà per a ocupar la secretaria de Defensa dels EUA Des d’aquest càrrec,…
Wifredo Espina i Claveras

Wifredo Espina i Claveras
Periodisme
Periodista i escriptor.
Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión…
Svetislav Pešić
Basquetbol
Entrenador de basquetbol serbi.
El 1982 aconseguí el primer títol com a tècnic, la Lliga de Iugoslàvia amb el Bòsnia Sarajevo, que tornà a guanyar la temporada següent Emigrat a Alemanya el 1993, fou diversos anys entrenador de l’Alba de Berlín, equip amb el qual guanyà quatre lligues els anys 1996-2000 i dues copes 1996-99 alemanyes, i també de la selecció alemanya, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa el 1993 Posteriorment entrenà la selecció de Iugoslàvia, campiona d’Europa el 2001 i del món el 2002, a Indianapolis Tècnic amb unes característiques molt identificades amb el bàsquet de l’antiga Iugoslàvia, fonamentades…
,
Zinedine Zidane

Zinedine Zidane (2011)
© Ian Walton/Getty Images for Laureus
Futbol
Futbolista francès.
Fill d’immigrants algerians Migcampista, inicià la carrera professional al Cannes AS, on jugà des de la temporada 1988-89 fins a la 1991-92 La temporada següent fou traspassat al Girondins de Bordeus, equip amb què disputà la final de la Copa de la UEFA del 1996 La seva projecció internacional s’incrementà amb el seu fitxatge per la Juventus de Torí Amb el club italià guanyà dos Campionats de Lliga 1997, 1998, arribà a la final de la Lliga de Campions del 1998, aconseguí una Supercopa d’Europa i guanyà, el 1996, la Copa Intercontinental Considerat l’organitzador de…
Emmanuel Nunes
Música
Compositor portuguès.
Estudià al Conservatori de Lisboa 1959-63, i el 1964 marxà a París per ampliar coneixements musicals i s’hi establí Participà als cursos de Darmstadt 1963-65 i, a la segona meitat dels anys seixanta, treballà amb Karlheinz Stockhausen , del qual fou deixeble a la Rheinische Musikschule de Colònia, i també amb Henri Pousseur , entre d’altres Adoptà un llenguatge obertament avantguardista molt influït, a banda de Stockhausen, per Pierre Boulez , especialment en la seva investigació estructural i espacial del fet sonor i en l’aprofundiment de la fonètica com a dimensió interna de l’obra Des del…
,
Josep Maria Marquès i Planagumà
Historiografia
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat prevere el 1963, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre la nunciatura de Madrid al segle XVII i publicà els índexs de l’arxiu d’aquella nunciatura El 1978 retornà a la diòcesi de Girona i, d’ençà del 1980 s’ocupà de l’Arxiu diocesà de la ciutat, del qual elaborà repertoris que resumeixen prop de 60 000 documents, i des del 2001 n A partir del 2003 fou també cap del servei del patrimoni històric documental de la diòcesi Publicà, entre altres uns 170 treballs, Cartoral de Santa Maria de Roses 1986, Rutes d’art sacre 1986, Impresos gironins de la Biblioteca del…
Enric Mirambell i Belloc
Historiografia
Historiador.
Fill d’un comerciant, feu els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona Des d’aleshores investigà i publicà sobre diversos aspectes de la història de Girona i es dedicà especialment als estudis de bibliografia Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1954 i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona 1949-87 També exercí la seva activitat professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província 1955-80, a l’Arxiu…
,
Meles Zenawi
Política
Polític etíop.
El 1974 interrompé els estudis de medicina per a incorporar-se al Front Popular d’Alliberament de Tigre, del qual fou elegit membre del comitè executiu el 1983 i líder el 1989, any que fou constituït el Front Democràtic Popular d’Etiòpia, del qual fou nomenat també president Aquesta organització agrupava les tres principals formacions d’oposició al règim militar marxista de Mengistu Haile-Maryam Enderrocat Mengistu 1991, fins el 1995 Zenawi fou president del govern de transició i del Consell de Representants cos legislatiu de transició Tingué un paper destacat en l’elaboració de la…
Youssou N’Dour
Música
Cantant i compositor senegalès.
Instruït en el cant per la seva mare, de jove liderà el grup Super Étoile de Dakar, amb el qual actuà a Europa el 1984 i popularitzà el mbalax, estil musical del qual N'Dour és pioner i que barreja ritmes africans i caribenys amb música pop La seva obra cridà l’atenció de Paul Simon i Peter Gabriel, amb els quals collaborà La participació de N'Dour en la gira mundial organitzada per Amnistia Internacional a favor dels drets humans que arribà al Camp Nou de Barcelona el 10 de setembre de 1988, amb Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman i El Último de la Fila el feu popular en…
Facultat de Teologia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior.
Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de…