Resultats de la cerca

Format a l’Escola Sèrbia de Novi Sad, estudià després a l’Escola de Música de Belgrad 1904-07, on fou alumne de S Mokranjac Posteriorment amplià els estudis amb F Klose i F Mottl, a Munic, i amb Z Nejedlý, a Praga De nou a Belgrad, fundà el Collegium Musicum, que dirigí fins el 1940 Impartí classes de musicologia a la universitat 1925-39, i exercí de director de cor i d’orquestra i de crític musical Fou professor de l’Acadèmia Musical des del 1941 fins a la seva mort Molt interessat per la música popular i pels nous fenòmens que es produïen en la música europea, exhibí un estil detallista i…

Estudià piano amb Rudolf Viole a Berlín, tasca que compaginà amb concerts a Poznan i a Cracòvia L’any 1857 inicià estudis de composició amb C Reinecke, a París Feu d’intèrpret a Alemanya i a Àustria, i el 1866, a Varsòvia Installat en aquesta ciutat, alternà la interpretació amb la docència i la composició Participà en la fundació de la Societat Musical de Varsòvia, de la qual fou director en 1871-75 Fou també rector de l’Institut de Música de la capital polonesa, entre el 1879 i el 1888 Els darrers anys de la seva vida els dedicà a la composició És autor d’obra orquestral Gran…

Inicià els seus estudis a Varsòvia i el 1895 es traslladà a Berlín, on es formà amb H Urban El 1900 retornà a Varsòvia i es convertí en un element dinamitzador important de la vida musical a la capital polonesa Dirigí la Societat Filharmònica i també la Societat de Música de Varsòvia S’interessà per l’obra de F Chopin, sobre el qual reuní abundant documentació A més, estudià direcció d’orquestra amb el director hongarès A Nikisch Entre les seves obres, inserides de ple en el nacionalisme musical, destaquen diverses composicions orquestrals, com els poemes simfònics Les onades que tornen 1907…

Cuyàs nasqué circumstancialment a Mallorca ja que els seus pares, barcelonins d’origen, es refugiaren a Palma durant la guerra del Francès De molt jove retornà a Barcelona, on inicià els estudis de medicina i dibuix A disset anys començà a estudiar cant, piano i composició amb Ramon Vilanova El 1837 presentà públicament un duo que despertà sorpresa i admiració El 23 de juliol de 1838 fou estrenada, al Teatre Principal de la Santa Creu, la seva òpera La fattucchiera Aquest melodrama fou molt ben acollit pel públic i pels crítics, especialment per P Piferrer, que publicà tres…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i els amplià amb E Granados i ChA de Bériot a París i A De Greef a Brusselles Feu concerts per l’Estat espanyol i Europa, però un accident li afectà una de les mans i segà la seva carrera pianística Fundà 1904 la "Revista Musical Catalana", de la qual també fou redactor en cap, i collaborà en altres publicacions, tant nacionals "La Veu de Catalunya", "El Poble Català", "La Vanguardia" com estrangeres "Le Monde Musical" Els seus escrits són recollits en el llibre La música i els músics crítica-…

El seu pare, organista a Sitges, l’introduí en el món de la música Entrà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Manuel Maria Guzmán i posteriorment, ja a Barcelona, amplià els seus estudis amb mestres com ara E Morera Organista de l’església de Pompeia de Barcelona a partir del 1911, fou fundador de l’Orfeó Pompeia de Gràcia i, a la fi de la Guerra Civil, de la Coral de Barcelona Exercí també la docència i fou professor de solfeig a l’Acadèmia de Música Ainaud i, després, a l’Escola de Música de Barcelona en les disciplines de conjunt vocal i instrumental Fou notable la…

Vida Es tenen poques dades sobre la seva formació És molt possible que marxés a França amb la retirada de les tropes napoleòniques Allistat en l’exèrcit francès, fou director de la música militar a França -estigué a Holanda, al capdavant del quinzè regiment, i a Bèlgica, sota la setena línia de Napoleó- Era un instrumentista hàbil i tocà en diverses bandes militars com a clarinetista Compongué un bon nombre d’estudis i aires variats per a clarinet El 1821 fou nomenat director de la Société de l’Harmonie d’Anvers, càrrec que li permeté estrenar la seva opéra comique El Futuro de…

Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi…

Després d’una primera formació de caràcter privat completada al Conservatori de San Pietro a Maiella, a Nàpols, el 1895 es traslladà a Leipzig Saxònia, on amplià els estudis de composició amb S Jadassohn Tot i ésser conegut els primers anys com a intèrpret de música de cambra i acompanyant de cantants, posteriorment fou un famós professor de composició en centres de Bolonya, Torí i Roma El reconeixement mundial li arribà, però, com a deixeble de G Puccini El 1924 completà l’òpera Turandot que el seu mestre deixà inacabada, fet que ha situat en segon pla una extensa obra en què…