Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
Salvador Alfaro i Soler
Economia
Agent comercial i empresari agrari.
El 1926 emigrà a Amèrica i, després de passar per Cuba, s’establí a Ciutat de Mèxic, on treballà d’agent comercial Retornà a Catalunya i s’installà a Barcelona, on realitzà els estudis de peritatge mercantil a l’Acadèmia Cots de Barcelona El 1929 s’incorporà a la companyia Zurich-Hispania com a inspector Admirador de les idees maçòniques, ingressà en un grup A partir de 1830 s’inicià com a corredor per lliure Arran de la guerra civil, el 1936 es traslladà a Suïssa però al cap de poc retornà a Catalunya per lluitar en el bàndol republicà En acabar la guerra, marxà a l’Havana i, després a…
Araceli Segarra i Roca

Araceli Segarra i Roca
© Araceli Segarra
Alpinisme
Alpinista.
Des dels quinze anys es dedicà al muntanyisme i concretament a l’alpinisme El 1992 aconseguí arribar al cim central del Shisha Pangma, al Tibet 8008 m El 1995 intentà sense èxit coronar l’Everest amb una expedició de la Universitat Politècnica de Barcelona, fita que aconseguí l’any següent formant part d’una expedició internacional patrocinada per l’empresa IMAX cinema de gran format, que rodà una pellícula d’aquesta ascensió Amb aquesta gesta fou la primera alpinista de l’Estat espanyol que pujà a la muntanya més alta del món Posteriorment ha coronat altres cims superiors als…
,
Riccardo Chailly
Música
Director d’orquestra italià.
Fill del compositor Luciano Chailly, començà a dirigir de molt jove, amb el suport de directors de renom com Claudio Abbado i Herbert von Karajan Ha dirigit les orquestres més importants d’Europa i Amèrica El 1993 deixà la direcció del Teatro Comunale de Bolonya després de set anys d’ésser-hi al capdavant, i el 2004, la de l’Orquestra de la Royal Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou director titular des del 1988 i director emèrit des del 2002 El 2005 estrenà els càrrecs de director titular de l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig i director musical de l’Òpera de Leipzig Des del 1999 és…
June Anderson
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb Sonnambula belliniana Poc després es presentà al …
,
Dyango
Música
Nom artístic del cantant Josep Gómez i Romero.
Estudià al conservatori de Barcelona S'inicià com a intèrpret de jazz de trompeta i de violí, i adoptà el pseudònim en homenatge a Django Reinhardt Aviat es decantà, però, per la trajectòria de cantant melòdic i debutà al Festival del Duero 1965 El 1969 enregistrà el primer àlbum, Dyango , i els anys següents obtingué un gran èxit a l’Amèrica Llatina Esdevingué també molt popular a l’Estat espanyol a partir de la cançó “Si yo fuera él” 1976, amb la qual guanyà el primer premi del Festival de Benidorm El 1980 quedà en segon lloc al Festival de l’OTI El seu repertori inclou…
llitera

Llitera
© Fons Goscons / Eduardo Santos Perales
Història
Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portat a pes de braços o per dues haveries.
En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs viatges, i…
Roland Penrose
Art
Pintura
Literatura
Pintor, poeta, crític i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on…
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…
Tomás luis de Victoria
Part corresponent al tenor del motet O vos onmes , de Tomás Luis de Victoria, de l’edició prínceps (Venècia, 1572)
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Compositor castellà.
Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1569 Menys…
Jan Willebrands
Cristianisme
Teòleg i ecumenista.
Professor de teologia 1940 i rector 1945 del seminari de Warmond, fou un gran impulsor de l’ecumenisme als Països Baixos, com a president de l’Associació Catòlica per a les Qüestions Ecumèniques 1951, i delegat per a l’ecumenisme de l’episcopat holandès 1958 El 1960 fou nomenat per Joan XXIII secretari del Secretariat per a la Unió dels Cristians en el moment de la seva creació, presidit pel cardenal Bea, del qual fou un gran collaborador Participà activament en el concili II del Vaticà preparant els documents sobre ecumenisme, llibertat religiosa i relacions amb les…