Resultats de la cerca

Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments

Graduat el 1965, treballà a les universitats de Wisconsin 1966-67I i Yale 1975-76 i el 1983 fou nomenat director del departament de biofísica de membranes de l’institut Max Planck Arran dels seus estudis en biologia cellular, el 1991 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina juntament amb B Sakmann, amb el qual descobrí els canals iònics de la cèllula i les seves funcions

Un dels pocs representants de l’estil rococó a Renània Fou alumne de BNeumann, per compte del qual acabà diverses construccions, entre les quals la Paulinuskirche, a Trèveris 1734-54 En les seves obres personals es mostra més mesurat Cal destacar el castell d’Enger-am-Rhein, prop de Coblença 1758-62, i la Residència de l’Elector, a Trèveris 1761

Per raons polítiques emigrà a Suïssa 1920 i als EUA 1940 Representà la tendència moderada entre els partidaris de la renovació pedagògica del començament del s XX i s’interessà per les qüestions d’ètica sexual Escriví Sexualethik und Sexualpädagogik ‘Ética sexual i pedagogia sexual’, 1907, Lebensführung ‘Guia de la vida’, 1909 i Religion und Charakterbildung ‘La religió i l’educació del caràcter’, 1926

Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada inicialment en un article del…

Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977

Director de l’escola normal de Berlín, fou destituït 1850 a causa d’anar a favor de la independència de l’ensenyament públic respecte al control de l’Església protestant

Metge als barris obrers de Berlín i socialista, s’exilià a França el 1933, i el 1940 als EUA En acabar la guerra tornà a Alemanya Considerat un dels renovadors de la tècnica novellística alemanya, escriví drames, assaigs, novelles i contes Les primeres obres, de temes històrics i fenòmens collectius, són expressionistes Die drei Sprünge des Wang-Lun ‘Els tres salts de Wang-Lun’, 1915, Wallenstein 1920, Berge, Meere und Giganten ‘Muntanyes, mars i gegants’, 1924 i Berlin Alexanderplatz 1929, que tracta del fenomen de les metròpolis modernes, alienadores de l’individu A l’exili inicià una…

Entre les seves obres cal esmentar Kammermusik I-IV 1970-75, Schlagzeilen 1971, Vokalblätter 1972-73 i Hohes Lied 1984 per a soprano, violí i cor

Professor de cirurgia a Berlín Hom li deu aportacions tècniques en la lligadura de la vena femoral i en el tractament de la hidrocele, i, sobretot, l’inici de l’esterilització mitjançant el vapor 1886 i el de l’antisèpsia general 1891