Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Anna d’Àustria
Història
Reina de Castella.
Quarta muller de Felip II de Castella i mare de Felip III Era filla de l’emperador Maximilià II i de Maria, germana de Felip II
August mor a Nola i comença la dinastia Júlio-Clàudia
August mor a Nola Campània, Itàlia als 76 anys i és divinitzat de manera oficial Claudi Neró Tiberi és el nou emperador Comença la dinastia Júlio-Clàudia
Bessos
Història
Sàtrapa de Bactriana que s’emparà del rei persa Darios III després de la desfeta davant Alexandre el Gran.
Bessos féu assassinar el rei persa i es proclamà emperador de l’Iran amb el nom d’Artaxerxes IV Fou vençut i mort per Alexandre 329 aC
Maria Lluïsa de Borbó
Història
Princesa de Nàpols-Sicília, infanta d’Espanya, gran duquessa de Toscana i emperadriu.
Filla de Carles III d’Espanya i de Maria Amàlia de Saxònia, fou casada amb l’arxiduc Pere Leopold d’Àustria, futur emperador Leopold II Tingué setze fills
Benet I
Cristianisme
Papa (575-579).
Durant el seu pontifici Roma fou assetjada pels longobards en no rebre ajut de l’emperador Justí II, es debilitaren encara més les relacions entre Roma i Constantinoble
Climent III
Cristianisme
Nom que prengué Ghiberto da Ravenna en ésser elegit papa (1080-1100), considerat antipapa.
Essent arquebisbe de Ravenna 1072, es rebellà contra Gregori VII i sostingué l’emperador Enric IV, el qual l’elegí papa i l’hi mantingué fins que morí
Capitular de Carlemany
Capitular de Carlemany pel qual l’emperador acull i promet defensar els hispans i els gots de la ciutat i el territori de Barcelona que se li han sotmès
arsàcida
Història
Membre d’una dinastia originària de Pàrtia, que substituí l’imperi dels selèucides en el domini de l’Iran i d’Armènia, on a partir del 54 dC regnà una branca col·lateral i fou destronada per l’accessió dels sassànides.
Hom la considera fundada per Àrsaces, vers el 250 aC i assolí l’expulsió dels romans en temps de l’emperador Macrí, vençut per Artàban V s III dC
Joan I
Cristianisme
Papa (523-526).
Teodoric el Gran l’envià a Constantinoble perquè obligués l’emperador Justí a no perseguir els arians No havent assolit un èxit total, en tornar a Ravenna fou empresonat
Ernest d’Àustria
Història
Arxiduc d’Àustria.
Fill de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria Felip II de Castella li confià 1594 els Països Baixos, on la seva breu gestió fou poc afortunada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina