Resultats de la cerca
Es mostren 3325 resultats
Duluth
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minnesota, EUA, a l’embocadura del riu Saint Louis.
L’aglomeració, que el 1990 tenia una població de 239 971 h, s’estén fins dins l’estat de Wisconsin Duluth Superior Proper a les conques mineres de Mesabi i Vermilion, és un port especialitzat en l’exportació de ferro Nucli industrial siderúrgia, indústria petroquímica i paperera, i drassanes
regió del Llac Superior
Regió
Regió dels EUA, que ocupa els territoris al voltant del llac Superior.
Té importants jaciments de ferro i coure a la serralada de Mesabi i a les vores del llac Vermilion Minnesota, a Marquette, Menominee i a la serralada de Gogebic Michigan i a les muntanyes de Penokee Wisconsin Els dipòsits més grans de coure són a la península de Keweenaw
Kerč’
Ciutat
Ciutat de la república autònoma de Crimea, Ucraïna.
Situada a l’extrem oriental de la península homònima, té port a l’estret del mateix nom Hi ha indústria extractora mineral de ferro, fàbriques metallúrgiques i de reparacions navals i indústries pesqueres i de conserves Correspon a l’antiga ciutat grega de Pantikapei, datable del segle IV aC
Anqing
Ciutat
Ciutat de la Xina, al SW de la província d’Anhui, a la vora nord del riu Iang-Tsé.
Domina l’estreta plana fluvial entre les muntanyes de Dabie Shan al Nord i Huang Shan a la vora Sud Important centre comercial i mercat del te produït a les muntanyes del Nord i Sud del riu S'hi ha desenvolupat la indústria del ferro i de l’acer
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
cohesor
Electrònica i informàtica
Detector d’oscil·lacions elèctriques d’alta freqüència que es basa en la disminució sobtada de la resistència d’un conductor metàl·lic imperfecte en ésser sotmès a un camp elèctric d’alta freqüència.
Aquest dispositiu, inventat per Édouard Branly 1890, consta d’un tub que conté dos elèctrodes metàllics entre els quals hi ha un conductor constituït per grànuls o llimalles de ferro en donar-li un cop, torna a restablir-se la resistència Foren utilitzats com a detectors en radiotelegrafia
Victor Baltard
Arquitectura
Arquitecte francès.
Emprà estructures de ferro, tant per a fer un estil historicista església de Saint-Augustin, París, 1860-67 com per a crear un model funcional de mercat Halles Centrales, París 1853-58, que fou seguit per arquitectes de tot arreu, entre ells el català Antoni Rovira i Trias
Lena
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat al N de la serralada Cantàbrica.
Situada al peu del port de Pajares, té dos nuclis ben diferenciats Lena de Arriba, forestal i ramadera, i Lena de Abajo, important centre miner hulla, ferro, mercuri i arsènic En el terme hi ha l’ermita de Santa Cristina de Lena mitjan segle IX, d’estil asturià
Vallmanya
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del Canigó.
La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels 2 000 m alt,…
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina