Resultats de la cerca

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua

Estudià a Salamanca i, mogut per les dificultats que trobà pel fet d’ésser jueu, exercí a Portugal, a Flandes 1534, a diferents llocs d’Itàlia 1541 i a Salònica 1556 És una de les grans figures de la medicina portuguesa La seva obra més important és Centúries mèdiques Florència, 1551, recull d’extraordinari interès clínic

Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista

L’única notícia certa que se’n té és que el 1362 estigué al monestir florentí de la Santa Trinità en companyia de Gherardello És possible que es tracti de Niccolò, cantor de laudes a Florència el 1393 Com que tant ell com Bartolino da Padova posaren música al madrigal La fiera testa , és possible que ambdós es coneguessin El text del madrigal ataca la família Visconti, la qual cosa permet pensar que fou escrit a Perusa cap al 1400, època d’oberta hostilitat entre les ciutats de Milà i Florència La producció coneguda de Niccolò és recollida per diversos manuscrits…

Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibellins Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà la conspiració de Corso Donati, el 1308 El mateix…

Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu  Sovint hom anomena també Crist qualsevol imatge jacent o triomfant de Jesús Les primeres representacions del Crist en creu són del segle V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del…

Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc

Centre agrícola i comercial, té algunes indústries pastes, destilleria, ceràmica Sorgí entorn del monestir camaldulenc del Santo Sepolcro 1012, del qual depengué fins al s XIII Seu episcopal sufragània de Florència 1515 Conserva la catedral antiga església abacial, 1012-45, restaurada diverses vegades Ciutat natal de Piero della Francesca, hom en conserva notables pintures a la pinacoteca de l’antic palau comunal

Hom l’anomena també quadre vivent o quadre plàstic Originat a la Florència renaixentista s XV, era representat, sobre carrosses mòbils, en ocasió de festes religioses i profanes L’expressió quadre plàstic sembla que originàriament indicà un joc de societat consistent en la representació muda de pintures o escultures, el títol de les quals havia d’ésser endevinat pels espectadors