Resultats de la cerca

Fou professional 1934-48 i disputà la primera Vuelta a Espanya de la història 1935, en què acabà onzè L’any següent fou tercer a la Volta a Catalunya Competí com a independent fins el 1944, període en què guanyà un parell d’etapes del Circuit del Nord 1940, 1941 i fou segon al Trofeu Masferrer 1940 L’any 1945 s’integrà a la Unió Esportiva de Sants, es proclamà campió d’Espanya i aconseguí una victòria d’etapa a la Vuelta a Espanya, cursa que finalitzà tercer També fou segon a la Volta a Catalunya Els anys 1947 i 1948 fou tercer a la Volta a Llevant

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades, abans d’anar cedit al Centre d’Esports Sabadell 1959-60 El 23 d’octubre de 1960 debutà amb el primer equip blaugrana a la Lliga, suplint Ramallets, i en 4 partits més La temporada 1961-62 jugà cedit al Santander i l’Igualada Fou fitxat pel Llevant 1962-65 i en aquesta etapa aconseguí el primer ascens de l’equip a la primera divisió Després jugà al Saragossa 1965-68, on fou campió de Copa 1966, al Valladolid 1969-70, al Jerez 1970-71 i al Barbastro 1971-72

El sector de llevant, que centra el poble de Nils, és drenat per la Canta-rana A la resta, l’aigua derivada del canal de Perpinyà rega alguns horts Hi ha unes 1 300 ha conreades, dedicades a la vinya gairebé en la seva totalitat Hom elabora vins amb denominació d’origen controlat Hi ha també fruiterars presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres i hortalisses escaroles, carxofes i julivert El poble és situat a 101 m alt, a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró Dins el terme hi ha, a més, l’antic priorat de Sant Nicolau d'Aiguaviva

Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la Ribagorça, de secà, els contraforts subpirinencs

Corresponen a un piedmont format pels alluvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de Sardera 336 m alt, de front…

Situat a l’Est de la ciutat, dins el districte de Llevant, entre els barris de Son Canals i La Soledat, és construí arran de l’eixamplament de la ciutat iniciat el 1943 Conté una gran diversitat arquitectònica perquè a partir dels anys cinquanta les primeres cases unifamiliars s’anaren substituint per blocs de pisos Segons l’Observatori Municipal de la Igualtat de Palma, el 2011 era el barri amb més extracomunitaris de la ciutat El 44% dels homes i el 32% de les dones que hi estaven empadronats havien nascut fora de la Unió Europea Durant la primera dècada del s XXI fou el focus…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km

S'inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N'Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars Hom ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs

No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi