Resultats de la cerca

S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són  Els tres nòvios de Toneta 1923,  Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Isabel la…

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la versió, també en…

Format a l’Academia de San Fernando, fou deixeble d’Antoni Gómez i Cros Conreà la pintura d’història n'hi ha mostres al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid Establert a Valladolid, fou professor de dibuix a l’Escuela de Bellas Artes 1863, que més tard dirigí Publicà alguns treballs historicoartístics

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana

Es llicencià en dret a Barcelona Bibliotecari del Collegi d’Advocats, féu el catàleg de la Biblioteca Fou un dels redactors del projecte d’apèndix del dret civil català al Codi Civil espanyol 1930 Fou membre del tribunal de cassació de Catalunya 1934 Pel rigor i la profunditat, es destaquen els seus treballs La qüestió de la parceria 1914 i Principis del dret successori 1925

Estudià dret a València i, a Madrid, collaborà als diaris “La Discusión” i “La Democracia” i fundà el setmanari illustrat “El Siglo” 1865 Durant la revolució del 1868 fundà i dirigí a València “La República Federal” Escriví poemes — Noche 1885, Ecos de la juventud 1893—, assaigs polítics — La evolución y la revolución 1893— i uns Apuntes biográficos de Luis Blanc 1882

Abat de Montserrat 1645-49 Es formà a l’escolania de Montserrat i professà com a monjo el 1619 Fou nomenat predicador i, successivament, prior de Sant Pere dels Arquells Segarra, de Castellfollit de Riubregós Anoia i d’Obaneres Burgos El 1645, quan era governador de les baronies de l’abadiat, fou nomenat abat per un quadrienni, sense intervenció de la corona de Castella a causa de la guerra dels Segadors Restaurà l’abadia i en millorà els béns Autor d’un Memorial o tratado de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Montserrat Tolosa, 1650

Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano , i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla Casada 1928 amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc La seva darrera creació fou El tragaluz , d’Antonio Buero Vallejo Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza , etc

Féu els estudis de medicina a Barcelona i després es doctorà a Madrid A partir del setembre del 1936 i com a comissari de sanitat de la Generalitat, promogué el decret de legalització de l’avortament desembre del 1936, i volgué instituir un Institut de Ciències Sexuals El 1937 dimití del càrrec de director general de sanitat i el mateix any fou nomenat sotssecretari de sanitat pel govern de la República El 1938 representà, a Ginebra, el govern espanyol en el Congrés Mundial de la Pau Collaborà en diverses revistes anarquistes i, especialment, fou el responsable del consultori mèdic d’"…

Feu la primera exposició a Barcelona el 1937 Freqüentà l’École des Beaux-Arts de París Exposà individualment a Londres, Mont-real, Lausana, Zuric, París, Roma i Verona Desarrelat del seu país, tornà a exposar a Barcelona —i després a Madrid— el 1973, després de molts anys d’absència Conreà un expressionisme abstracte, hàbil i ric de color, però molt sotmès a esquemes geometritzants