Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Matfre Ermengaut
Literatura
Poeta occità.
Franciscà a Besiers Escriví el Breviari d’amor 1288, poema moral en 34 000 octosíllabs Al s XIV en fou feta una versió en prosa i poc després una traducció al català, que és conservada en diversos manuscrits del s XIV
Arnau d’Erill i de Mur
Història
Baró d’Erill ( Arnau II
).
Fill de Guillem IV d’Erill i de Castellvell Assistí a la donació del comtat de Ribagorça a l’infant Pere 1322 Anà a la conquesta de Sardenya i fou cap de les tropes que assetjaren la vila d’Esglésies 1323 Fou conseller de l’infant Pere Pere III Veguer de Barcelona i el Vallès 1338, 1341 nomenat procurador, declarà contumaç el rei Jaume III de Mallorca i li incoà procés 1343 Governador de Mallorca 1343-45 i de Rosselló i Cerdanya 1344, durant la guerra assetjà i prengué Pollença i Vinçà Cerdanya, on Jaume III s’havia establert El 1345 li fou obert procés, acusat d’afavorir els partidaris del…
Francesc d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450
Diego Enríquez del Castillo
Cronologia
Història
Cronista castellà.
Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei Autor de la Crónica de Enrique IV , fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient a partir d’aquell any és més detallada i segura És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat Contrasta amb Alonso de Palència, i així…
Fadrique Enríquez
Història
Duc de Benavente, fill il·legítim d’Enric II de Castella amb Beatriz Ponce de León.
En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat
Elisabet de Caríntia
Història
Reina de Sicília, filla d’Ot II, duc de Caríntia i comte de Tirol i de Gorizia, i muller de Pere II de Sicília (1323).
Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil
Elionor I d’Arborea
Història del dret
Jutgessa regent d’Arborea, filla de Marià IV, germana d’Hug III, i muller de Brancaleó Dòria.
Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat 1390 Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V Frederic havia mort el 1387…
Corneille de Lyon
Pintura
Pintor holandès.
Treballà per a la cort francesa sota Enric II i Carles IX Passà a residir a Lió Les seves obres, de petites dimensions, enquadren els personatges de tres quarts Els rostres, clars, i els vestits, foscs, es destaquen sobre fons verds i blaus El seu estil té punts de contacte amb Clouet per la precisió del dibuix, la finesa d’execució i la delicadesa de colors
Constantí VI
Història
Emperador bizantí (780-797).
Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina