Resultats de la cerca

Fou pintor i veedor de la ciutat de València Féu retrats com el de Domènec Sarrió 1679, ajuntament de València i diverses obres religioses per a esglésies de València, Torreblanca i Borriana, entre altres llocs

Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota la direcció…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de Játiva 1933-35,…

Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió…

Estudià a Salamanca i, mogut per les dificultats que trobà pel fet d’ésser jueu, exercí a Portugal, a Flandes 1534, a diferents llocs d’Itàlia 1541 i a Salònica 1556 És una de les grans figures de la medicina portuguesa La seva obra més important és Centúries mèdiques Florència, 1551, recull d’extraordinari interès clínic

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha publicat també…

Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz  Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…

Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953

Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de lluitar…

S’inicià en els estudis de piano a sis anys, i a onze ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb W Kerschbaumer i direcció orquestral amb Josef Krips Graduat el 1945, parallelament estudià direcció amb Hans Swarowsky i composició amb Joseph Marx Amplià la formació a París i a Saarbrücken Alemanya Debutà a Zuric i a Londres el 1950, i tres anys més tard ho feu a París El 1955 oferí el seu primer recital a Nova York i el 1956 obtingué el premi Busoni Un dels pianistes de més projecció internacional de la segona meitat del segle XX, se centrà en el repertori…