Resultats de la cerca
Es mostren 1091 resultats
Enric Madriguera i Rodon
Música
Cinematografia
Violinista.
Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons populars de l’…
, ,
Anna Maleras i Colomé
Dansa i ball
Ballarina i professora de dansa.
Estudià dansa clàssica amb Joan Magriñà i Sanromà , i espanyola amb la seva cosina Emma Maleras i Gobern Posteriorment amplià la seva formació al Centre de Dansa Hightower de Canes, on descobrí la tècnica Graham i el jazz a través del seu mestre Lyn MacMurray De retorn a Barcelona, el 1967 fundà l’escola de dansa Estudi Anna Maleras, i el 1972 el Grup Estudi Anna Maleras, que introduí la dansa moderna i jazz a Catalunya, actiu fins el 1989 Com a ballarina formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu i participà en espectacles a l’estat i a l’estranger El 1980 organitzà a…
Tamara Rojo
Dansa i ball
Ballarina espanyola d’origen canadenc.
Inicià els estudis a l’escola de ball de Víctor Ullate, amplià la seva formació amb Karemia Moreno, Marina Besobrasova i Anatoli Levis i es graduà al Reial Conservatori Professional de Dansa de Madrid El 1996 s’incorporà com a artista convidada a l’Scottish Ballet —on interpretà peces com ara Romeu i Julieta , La Sylphide o El llac del cignes — El 1997 ingressà a l’English National Ballet, on en set mesos es convertí en primera ballarina i suscità la unanimitat d’una crítica entusiasta L’any 2000 fou nomenada primera ballarina del Royal Ballet de Londres, i es convertí en un…
vals
Música
Dansa i ball
Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre.
Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que…
Albert Cotó i Fita
Música
Compositor i director català.
Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta…
Francesc Cassú i Jordi
Música
Músic i compositor.
Fill de Josep Cassú i Serra , estudià amb Josep Viader, Jean Luc Vallet i Maria Àngels Alabert Membre fundador del grup Undarius, dedicat a la música barroca, i director musical de l’Orquestra Aquarella, és professor d’harmonia al Conservatori de Música de Girona i, des del 1992, director de La Principal de la Bisbal Ha compost les sardanes Impressió 1983, Recordança 1984, premi Joventut a la Sardana de l’Any, que tornà a guanyar amb Dolça de Nadal 1985, De nit al pont de Sant Agustí 1986, títol també del seu disc publicat el 2003, A la Bisbal, aplec d’argent 1987, premi Novasardana, Cent…
Francesc Bru Sanz
Futbol
Periodisme
Futbolista, entrenador, àrbitre, directiu i periodista.
Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que representà…
El beso de la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 66 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Margarita, Ricard Puga, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, 26121916, Madrid, 17021917 Sinopsi La duquessa Clara –que és vídua– organitza un ball per presentar en societat la seva filla Margarita, durant el qual aquesta és festejada pel llibertí Luis de Castro Aquest personatge es marca un repte de la mateixa manera que ha estat l’amant de la mare, ho serà també de la filla, i aconseguirà que Margarita li faci un petó en públic…
el Roser

Parròquia del Roser a Barcelona
© C.I.C.-Moià
Advocació mariana.
El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu Això…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina