Resultats de la cerca

Després d’exposar a Venècia i a Milà 1883, fou reclamat pel tsar com a professor de l’escola de Belles Arts de Moscou 1897 Participà a l’Exposició Universal de París 1900 amb la seva obra Tolstoj a cavall Anà a París 1906, als EUA 1914-20 i tornà a Itàlia 1921 El seu treball més característic consisteix en retrats esculpits en petit format, de gust impressionista i on es pot veure una forta influència d’ARodin Els monuments Als Caiguts i a Carlo Cadorna de Pallanza Piemont són representatius de la seva forma de fer i entendre l’escultura

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…

Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada…

Nebot del doctor Salvador Andreu Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, pero no es dedicà de ple a la pintura fins els anys trenta Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera 1933-36 A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa Es dedicà al paisatge i a la figura

Sobresortí com a paisatgista Estudià a Llotja i rebé una forta influència del seu mestre Modest Urgell Amb el temps, sense apartar-se completament de l’estela d’Urgell, anà introduint en les seves pintures una gamma cromàtica més càlida i vivaç Fou assidu de les Exposicions Oficials de Belles Arts celebrades a Barcelona des del 1918 També exposà individualment a Barcelona entre els anys vint i trenta, a les Galeries Dalmau 1929, les Galeries Laietanes 1929, 1931, 1933, 1936 i la Sala Gaspar 1936 Després de la guerra reprengué les exposicions a les Galeries Pallarès 1953, 1955 i La Pinacoteca…

Llicenciada en imatge a la Universitat Complutense de Madrid, féu un màster en Belles Arts, Cinema i Vídeo a l’Institut de les Arts de Los Angeles Treballa principalment les installacions sonores i de vídeo i les orienta cap a l’estudi de les noves tecnologies i la repercussió en les representacions i l’expressió actuals L’any 2000 exposà a la sala Metrònom Participà en el simposi Banquete-metabolismo y Comunicación 2005 al Centro Cultural Conde Duque de Madrid dins l’exposició ‘Distorsiones’ amb Anatomía de una bomba imágenes subliminales y vigilancia en la era digital 2004

Del 1973 al 1977 estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València La seva obra, dotada d’un to romàntic i líric, recrea, en un llenguatge abstracte d’opacitats i transparències, les atmosferes i l’espai de paisatges interiors Ultra nombroses exposicions individuals tant a Espanya com a l’estranger Nova York, Amsterdam, París, ha figurat en gairebé totes les mostres collectives de l’última dècada de l’art espanyol El 1996 presentà una exposició retrospectiva a l’IVAM de València Viu i treballa a Nova York, amb la seva dona, la pintora Victòria Civera

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís