Resultats de la cerca

Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613

Fou un dels primers fautors del cant coral com a mitjà d’educació fundà una casa editorial de música i la Lliga Suïssa per a la Cultura Musical Publicà diversos assaigs de musicologia Répertoire des clavecinistes , iniciat el 1803, amb música de Clementi, JBCramer, Beethoven, etc i de pedagogia — Gesangbildungslehre nach Pestalozzischen Grundsätzen 1810—, on acollí els principis pedagògics de JHPestalozzi

Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952

Novellista, dramaturg, orador i periodista, el 1906 fundà la lliga de la causa finesa, que contribuí al renaixement nacional del país Escriví les novelles Laulu tulipunaisesta kukasta ‘El cant de la flor roja’, 1905, sobre les peculiaritats del poble finlandès i Pakolaisia ‘Fugitius’, 1908, i drames, com és ara Kirot, Simson ja Delila 1911 i Jeftan tytär ‘La filla de Jeftè’, 1911

Deixeble de CFranck i de Widor, fou organista de Sainte-Clotilde És el restaurador de la funció de l’organista eclesiàstic i escriví un ampli repertori destinat a l’orgue basat en melodies del cant gregorià La seva obra més característica és l' Orgue mystique , collecció de dues-centes vint-i-cinc peces per a tots els diumenges de l’any

Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València

Anà a París el 1836, on estudià amb HCollet i AElwart Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II i professor de cant al Conservatorio de Madrid Dirigí els Reales Conciertos de Madrid Escriví nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía 1851 i Equinotación 1858, on explica un nou sistema de claus

És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia

En el cant pla litúrgic, àmbit en què el terme és utilitzat més sovint, l’estil sillàbic s’oposa a l’estil melismàtic melisma , en el qual sobre una sola síllaba es canta un grup de notes Els repertoris on més clarament s’utilitza aquest estil són els himnes i les seqüències L’estil neumàtic és a mig camí entre el sillàbic i el melismàtic

Fundada el 1987 per un grup d’aficionats ocellaires encapçalats per Agustí Elvira Quiroga Organitza concursos socials amb el sistema de baralla, i dues competicions de cant anuals amb el sistema perxa, el dia 1 de maig i per Sant Miquel, el 29 de setembre Alguns socis han obtingut èxits en els campionats territorials, de Catalunya i d’Espanya L’any 2009 arribà a tenir 337 socis