Resultats de la cerca
Es mostren 2814 resultats
Eleusis
Ciutat
Ciutat del nomós de l’Àtica, a la Grècia Central i Eubea, Grècia, situada al fons de la badia del mateix nom.
Port i nucli industrial construccions navals i refineria de petroli La ciutat, que esdevingué famosa a l’antiguitat per la celebració dels misteris d’Eleusis, fou originàriament independent, però fou unida a Atenes pacíficament i amb paritat de drets a la fi del segle VIII aC o a principis del VII La fertilitat de la terra i la situació en feren una important ciutat grega Durant les guerres amb Pèrsia els bàrbars destruïren el santuari la grandesa i importància del qual foren evidenciades per les excavacions fetes al segle XIX, les quals, d’altra banda, n’establiren l’origen al…
castell de Mataplana
castell de Mataplana La capella de Sant Joan de Mataplana
© Fototeca.cat
Història
Antiga residència de la família Mataplana
.
Situada en un petit puig de la vall de l’Espluga, del municipi de Gombrèn Ripollès, quasi del tot desapareguda només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana , del s XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana , prop de l’antic castell Fou el centre de la baronia de MataplanaLes excavacions dutes a terme a partir del 1986 van demostrar que la fortificació senyorial fou bastida al s XIII damunt les restes d’un castell del primer terç del s XI El complex, de planta rectangular i d’uns 550 m 2 de superfície, era format per una gran torre rectangular, a la qual s’…
zapoteca
Danzantes , relleus zapoteques trobats a Monte Albán, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Mèxic centromeridional que viu a l’actual estat d’Oaxaca i s’estén pels estats de Veracruz, Chiapas i Guerrero.
La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs…
coberta

Coberta de proa d'un vaixell esportiu
Transports
Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s’estenen horitzontalment al llarg de tota, o gairebé tota, l’eslora i la mànega d’un vaixell.
Actualment són metàlliques en gairebé tots els vaixells tant de guerra com mercants, de fusta en les embarcacions esportives o bé metàlliques i folrades de fusta o aglomerats especialment, en els vaixells de passatge Antigament, les cobertes rebien el nom d' alta , la més elevada, de bateria , la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo , la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells en què, deliberadament,…
genitiu
Lingüística i sociolingüística
Cas de les llengües indoeuropees que, bàsicament, determina el substantiu (al: «das Haus des Mannes», ‘la casa de l’home’; angl: «John’s hat», ‘el barret d’en Joan’; llat: «domus patris», ‘la casa del pare’).
En llatí hom estableix entre el genitiu i el terme determinat una relació gramatical no especificada, que pot cobrir totes les significacions dels altres casos i que hom detalla valent-se de la semàntica del context partitiva, possessiva, etc Per a Benveniste, el genitiu és el resultat de transposar un sintagma verbal relació nom-verb o verb-nom a sintagma nominal relació nom-nom així hom explica l’ambigüitat dels genititus “objectiu” patientia doloris i “subjectiu” patientia animi Les llengües romàniques no heretaren aquest cas, que ja al s I hom començava a substituir per les…
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de…
Eneolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure), mentre la indústria bàsica continua treballant sobretot la pedra.
Equival al terme Calcolític , emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d' Eneolític , que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic edat del bronze Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament collectiu del sud de Catalunya i del…
Il Sansovino
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Jacopo Tatti, arquitecte i escultor italià.
Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…
Taharka
Història
Faraó de la dinastia XXV o etiòpica (689-664 aC).
Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri…
Amadeu Gabino
Escultura
Escultor, fill de l’escultor Alfons Gabino.
Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina