Resultats de la cerca
Es mostren 4597 resultats
vicealmirall | vicealmirallessa
Història
Transports
Oficial de la marina de guerra supeditat a l’almirall.
A la corona catalanoaragonesa el càrrec existí ja des de mitjan segle XIII Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Aragó hi havia tres vicealmiralls a les ordres de l’almirall, que corresponien respectivament als regnes de València i de Mallorca i al Principat
André Lallemand
Astronomia
Astrònom francès.
Féu estudis de tipus fotomètric i els aplicà a la corona solar i a les imatges estellars Fou l’inventor de la càmera electronogràfica Fou astrònom titular de l’observatori de París, professor del Collège de France i membre de l’Académie des Sciences
Francesc III de Mòdena
Història
Duc estense de Mòdena i de Reggio (1737-80).
Fill del duc Reinald I Al costat dels francoespanyols a la guerra de successió a la corona d’Àustria, el 1753 s’alià amb Àustria i obtingué fins el 1771 el càrrec de governador de Llombardia El 1771 publicà a Mòdena el codi Estense
Timişoara
Ciutat
Capital del judeţ de Timiş, al Banat, Romania, situada a la riba del canal Bega.
Indústries mecànica, química, tèxtil, alimentària, del tabac, Aeroport Centre comercial i cultural de la Romania occidental, té universitat i és bisbat ortodox i catòlic Sotmesa als turcs 1552-1716, el 1920 passà de la corona hongaresa a Romania Conserva, molt restaurat, el castell reial dels Hunyadi
Palol Sabaldòria
Poble
Poble del municipi de Vilafant (Alt Empordà), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al SW de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema L’antic castell de Palol Sabaldòria , amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta El 1698 el lloc pertanyia a la corona
baronia de Càccamo
Història
Jurisdicció feudal siciliana que pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica.
El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837
Josep Pons i Samper
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918
ducat de Feria
Història
Títol senyorial concedit amb la grandesa d’Espanya, el 1567, a Gómez Suárez de Figueroa i Fernández de Córdoba (mort el 1571), cinquè comte de Feria, comanador de Sant Jaume, conseller d’estat i guerra i ambaixador a Anglaterra, on es casà amb lady Jane Dormer.
Llur fill i segon duc, Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer , i el fill d’aquest, Gómez Suárez de Figueroa y de Mendoza , ocuparen diverses lloctinències a la corona catalanoaragonesa El títol passà als Fernández de Córdoba-Figueroa, marquesos de Priego i després ducs de Medinaceli
Josep de Barberà
Cristianisme
Primer abat temporal de Santes Creus (1619-24).
Introduí la congregació cistercenca de la corona d’Aragó tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona fou també un predicador famós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina