Resultats de la cerca
Es mostren 5404 resultats
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
La UE autoritza la reobertura parcial de l’espai Schengen
Entra en vigor la reobertura parcial de les fronteres de l’ espai Schengen autoritzada per la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions Tot i que anteriorment Eslovàquia, Romania i Polònia ja van reobrir fronteres, la majoria d’estats inclosos els que no formen part de la UE aixequen algunes fronteres a partir d’aquesta data L’obertura està condicionada a l’estat de la pandèmia de la covid-19 a cada país i les fronteres es poden tornar a tancar selectivament en funció de la situació sanitària corresponent L’estat espanyol ho fa el dia 21, menys amb Portugal, que considera…
La mesa del Parlament retira l’escó al president de la Generalitat
La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”…
CMOS
Electrònica i informàtica
Conjunt constituït per un transistor d’efecte de camp de metall-òxid-semiconductor de canal n muntat en sèrie amb un de canal p.
Constitueixen una família de circuits lògics que es caracteritzen per tenir un consum molt baix de potència, perquè només en consumeixen quan canvien d’estat La seva velocitat i densitat d’integració són intermèdies entre les assolides per les tecnologies NMOS i PMOS És el més utilitzat actualment La raó del seu gran èxit és que aquests xips consumeixen molta menys potència que els basats en altres tecnologies Això els fa especialment aptes per a dispositius que funcionen amb bateries, com els ordinadors portàtils En particular, utilitzen aquesta tecnologia la memòria dels ordinadors que…
Torneig de la Mercè d’Esgrima
Esgrima
Torneig d’esgrima que se celebrà a Barcelona des de principi de la dècada de 1950 fins al 1981.
El seu precedent data del 1918, any en què l’Associació Barcelonesa celebrà un torneig d’esgrima durant les festes de la ciutat Fou durant molts anys el torneig de més prestigi organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya Hi participaren els millors tiradors catalans i espanyols, i fins i tot alguns campions olímpics i mundials Es competí en categoria masculina, en les tres armes, i de vegades en floret femení Tingué diversos noms Torneig Verge de la Mercè, Torneig Internacional Nostra Senyora de la Mercè, etc i als anys vuitanta, amb la recuperació del Trofeu Ciutat de…
Mare de Déu del Remei de la Sorollera
Art romànic
El terme de la Sorollera fou una de les tradicionals possessions de l’orde de Calatrava a la comarca Consta l’existència d’una església al lloc el 1232 També apareix documentada en la dècima papal del 1280 No coneixem quin era el seu titular primitiu, bé que des del segle XV és coneguda com la Mare de Déu del Remei L’església actual, a la part alta del poble, és un interessant exemplar barroc, de tres naus, amb una ornamentació molt carregada tant a l’interior com a l’exterior La porta duu la data del 1762 i els escuts de la vila i de l’orde de Calatrava
Sant Climent d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní
herbari

Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…
misteris d’Eleusis
Mitologia
Celebracions rituals gregues en honor de Demèter consagrades al record del mite del rapte de la seva filla Persèfone per Hades i de l’ensenyament que la deessa donà, a Eleusis, a Triptòlem.
L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien…
Sant Genís de Jorba
Art romànic
Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina