Resultats de la cerca

Segons l’interval de temps considerat, hom parla de potència instantània o de potència mitjana Aquesta val, en corrent continu, P Y VI En corrent altern, hom considera un període, i aleshores P Y VI cos ϕ, essent cos ϕ l’anomenat factor de potència La unitat de potència en el sistema internacional SI és el watt W, però sovint hom n'empra els múltiples kW o MW o els submúltiples mW o μW

Milers de manifestants ocupen l’aeroport de Hong Kong, un dels més importants d’Àsia, i el paralitzen durant els dos dies següents Centenars de vols són cancelats Les protestes van començar el mes de juny contra la llei d’extradició que Pequín pressiona el govern autònom perquè l'aprovi i des d’aleshores han tingut continuïtat Malgrat el caràcter pacífic, la policia empra mètodes cada cop més contundents contra els manifestants

Deriva del punctum , una de les dues formes simples de la notació pneumàtica En la notació mesurada, la breu equival a tres o a dues semibreus, segons si s’empra en temps perfecte o en imperfecte La seva unitat superior és la longa Es representa mitjançant una nota quadrada sense cauda, que tant pot ser acolorida com buida El seu silenci es representa mitjançant un traç vertical que ocupa un sol espai del pentagrama

L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes

Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN

Actualment hom empra el tipus biauricular mixt, format per una campana i una membrana intercanviables que hom aplica sobre la zona a explorar Les vibracions captades són transmeses a l’orella de l’explorador mitjançant dos tubs de goma L’antic estetoscopi monoauricular és emprat només pels tocòlegs per a auscultar els sorolls del fetus Modernament n'han apareguts models electrònics que amplifiquen els sons i filtren els tons alts i baixos

Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excellí en l’estudi de la història de les idees Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí Escriví La filosofía de Maimónides 1940, Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía 1947, Orígenes de la filosofía y de su historia 1960 i Filosofía contemporánea 1962

Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica

De qualitat irregular, empra una imatgeria violenta, sensual i romàntica Publicà primerament Thirty preliminary poems ‘Trenta poemes preliminars’, 1933, obra a la qual seguiren Poems 1935 i Calamiterror 1937, una de les primeres obres d’aquest segle sobre la Guerra Civil Espanyola Entre els darrers volums poètics figuren The Golden Chains ‘Les cadenes daurades’, 1968, Poems of Places and People ‘Poemes de llocs i gent’, 1971, Dialogues etc 1976 i Villa Stellar 1978

Dedicà la seva vida a la investigació i a l’ensenyament a les universitats de París, Valença, Torí i sobretot Bourges Emprà nous mètodes en la interpretació del dret romà, i per això és considerat el fundador de l’escola exegeticohistòrica Les seves dues obres més importants són les Observationes et emendationes i els Comentarii a les Pandectes i al Codi Influí fortament en els tractadistes del dret català dels s XVII i XVIII