Resultats de la cerca
Es mostren 6063 resultats
càbria
Transports
Aparell capaç d’aixecar grans pesos, usat en la construcció de ports, per a carregar o descarregar elements molt pesants i, antigament, per a arborar els vaixells.
Consisteix en dues bigues, inclinades cap endavant respecte al punt de suport, unides en llur extrem superior, des d’on penja la politja El conjunt és mantingut ferm per mitjà de cables tensors o bé per una tercera biga que convergeix amb les altres dues, i pot ésser fix en un moll o flotant, muntat damunt plataformes
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior
Samuel Bing
Museologia
Economia
Pseudònim de Siegfried Bing, comerciant i col·leccionista alemany d’obres d’art.
El 1895 obrí a París l’establiment L’Art Nouveau Décoration et ameublement, que donà nom a l’art modernista internacional i per al qual treballaren nombrosos artistes Contribuí enormement a imposar el Modernisme, amb el conjunt de mostres presentades a l’Exposició Universal de París 1900, i a fer conèixer l’art de l’Extrem Orient
Bernat de Chartres
Filosofia
Filòsof francès, el primer dels mestres de l’escola de Chartres.
Realista extrem en el problema dels universals, el seu platonisme fou, amb tot, modificat per altres influències Sèneca, Boeci, Sant Agustí i per les conclusions de les seves anàlisis d’índole logicogramatical La seva doctrina és coneguda a través de Joan de Salisbury Entre els seus deixebles cal esmentar Gilbert de la Porrée i Thierry de Chartres
Santa Cecília de Torrentbò (Arenys de Munt)
Art romànic
Ermita situada al petit agregat de Torrentbò, a l’extrem de ponent del terme, prop de la carretera de Mataró a Arenys de Mar És documentada per deixes testamentàries des del 1287, i durant un temps serví com a parròquia o ajuda parroquial als habitants del sector de Torrentbò antigament format per masies i ara amb un caràcter residencial
Anna Fillat Prat
Handbol
Jugadora d’handbol.
Començà a jugar a l’escola Isaura de Lleida Després ho feu a l’INEFC de Lleida i, finalment, a l’Associació Lleidatana, club amb el qual arribà fins a la divisió d’honor la temporada 1997-98 Les seves posicions eren les de central i extrem Fou internacional catalana i segona entrenadora de la selecció
Olopte
Poble
Poble (1 181 m alt.) del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), en un coll que comunica la vall Tova amb la plana cerdana, al N del tossal d’Isòvol.
Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial Sant Pere, romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits El lloc és esmentat ja el 839
Formentor
Formentor
© Fototeca.cat
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, a la part més septentrional de Mallorca, dins el municipi de Pollença.
Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que tanca per…
Castellvell de Giminells (Sant Jaume Dels Domenys)
Art romànic
Situació Restes, ara molt malmeses, d’aquesta fortificació ECSA - F Raurich Restes d’una fortificació situades en una petita elevació, en una plana, al costat de la riera de Sant Marc, prop d’una font, en la part occidental del terme de Sant Jaume dels Domenys Mapa 35-17447 Situació 31TCF779738 Si agafem la carretera que surt de Sant Jaume de Domenys cap a la Torregassa, quan arribem al trencall de l’Hostal hem de girar a la dreta A uns centenars de metres, davant de la masia de Can Pau de les Vídues, trobarem les restes del castell JBM Història Giminells avui en dia és anomenat Xumanella o…
Castell d’Alcanó
Art romànic
El poble d’Alcanó és a 214 m d’altitud, al centre del terme Sembla que inicialment aquest indret s’hauria de relacionar amb una almúnia sarraïna, dedicada a les tasques agrícoles i ramaderes Una de les primeres referències d’Alcanó data de l’any 1203, quan el bisbe Gombau de Camporrells adquirí un palau que els canonges de Sant Ruf tenien a l’extrem NE de la Suda per a palau episcopal, en canvi de cedir-los uns predis a les Pardinyes i uns drets sobre l’almúnia d’Alcanó Tant els canonges de Sant Ruf com el capítol de Lleida contribuïren a la repoblació del terme Una de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina