El poble d’Alcanó és a 214 m d’altitud, al centre del terme. Sembla que inicialment aquest indret s’hauria de relacionar amb una almúnia sarraïna, dedicada a les tasques agrícoles i ramaderes. Una de les primeres referències d’Alcanó data de l’any 1203, quan el bisbe Gombau de Camporrells adquirí un palau que els canonges de Sant Ruf tenien a l’extrem NE de la Suda per a palau episcopal, en canvi de cedir-los uns predis a les Pardinyes i uns drets sobre l’almúnia d’Alcanó.
Tant els canonges de Sant Ruf com el capítol de Lleida contribuïren a la repoblació del terme. Una de les primeres notícies del castell data de l’any 1231, quan Guillem Hug de Tolosa, mercader de Lleida, en el seu testament llegà al seu fill Guillem el castell d’Alcanó amb totes les seves pertinences. L’any 1358 apareix com a senyor del lloc Joan de Comes, ciutadà de Lleida, però poc després, segons el fogatjament dels anys 1365-70, n’era senyor Joan de Borriac. L’any 1381, ja mort Joan de Borriac, es consigna com a senyor d’Alcanó el mateix Joan de Comes. Amb posterioritat, segons les actes capitulars de la catedral de Lleida, el castellum d’Alcanó era del domini dels canonges, senyoria que posseïren fins el 1835.
En un extrem de la Plaça Major de la població d’Alcanó destaca una gran construcció de pedra molt reformada, que es correspon amb l’antic castell medieval d’Alcanó.