Resultats de la cerca

Militar de professió, el 1940 fou nomenat president de la Sociedad de Tiro de Barcelona Ocupà la presidència de la Federació Espanyola de Tir Olímpic fins el 1954 i, posteriorment, en fou nomenat president d’honor Publicà obres i treballs sobre armes, balística i camps de tir També formà part de la Real Sociedad Colombófila de Catalunya, presidí la Reial Federació Columbòfila Espanyola entre el 1912 i el 1914 i fou redactor de La Paloma Mensajera

Fundà i presidí 1905-69 el Reial Moto Club de Catalunya RMCC Participà també en diverses proves com a pilot Feu possible l’organització del Gran Premi d’Espanya, única prova estatal puntuable per als Campionats del Món de pilots i marques 1961, i collaborà en l’organització del Gran Premi d’Europa de l’Ametlla, la Gran Prova Barcelona-Madrid-Barcelona i el Trofeu Armangué En honor seu, el RMCC instituí el trofeu Joaquim Dalfau Abella el 1962

Fundada el 1986, fou la primera escola d’escacs de Barcelona en la qual no calia estar afiliat a cap club per a rebre classes Imparteix classes a collegis i a la seva seu, i atorga diplomes avalats per la Federació Catalana d’Escacs Disposa d’un equip en la divisió d’honor i de tres jugadors de categoria gran mestre, l’ucraïnès Viktor Moskalenko, el català Josep Oms i Pallisé i el peruà Jonathan Cruz

Format als Escolapis de Sabadell, debutà a la divisió d’honor la temporada 1960-61 amb el CE Arrahona La següent temporada fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Després jugà una temporada al CP Voltregà, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1966, tres al Cerdanyola CH en la màxima categoria 1966-69 i posteriorment anà al CE Sabadell i al CH Barberà Fou dues vegades internacional absolut amb la selecció espanyola

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol

S’inicià al CP Tordera, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1992-93 En 1994-95 jugà al CHP Blanes, després tornà al Tordera, la temporada 1998-99 jugà en el CE Noia i la de 1999-2000 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà la Lliga europea 2003 Acabà la seva carrera jugant dues temporades en el CEE gallec a primera divisió També guanyà la Copa Llatina sub-23 1996

Ala format a l’equip Indústries García, debutà a la divisió d’honor al final de la dècada de 1980 Jugà al primer equip del club de Santa Coloma de Gramenet fins a la temporada 1995-96 Posteriorment jugà en altres equips a la divisió de plata, entre els quals cal esmentar el Futbol Sala Montcada, del qual fou capità També jugà algun partit amb la selecció espanyola Una vegada retirat, es dedicà a entrenar equips de futbol sala

Quan era júnior fitxà pel Club Tennis Barcino, amb el qual debutà a la divisió d’honor i hi jugà fins el 1965 Després, jugà al Club Patí Voltregà, al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1969, al Club Esportiu Arenys de Munt 1969-73 i al Club Patí Vic 1973-75 Fou internacional absolut i júnior amb la selecció espanyola, categoria, aquesta última, en la qual es proclamà campió d’Europa 1962

Coneguda com Nona , es formà a les categories inferiors del Futbol Sala Rubí La temporada 2007-08 fitxà pel FSF Castelldefels i poc després jugà a l’AE Penya Esplugues Posteriorment retornà al FS Rubí, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 2010-11 Amb la selecció catalana disputà diversos Campionats d’Espanya i guanyà el primer Campionat del Món de l’AMF 2008, disputat a Reus, en què marcà dos gols en la final

Més conegut com Ponchi , s’inicià al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona En categoria juvenil fou campió de Catalunya 1995 i d’Espanya 1997 i assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el primer equip 1996 també fou campió de Catalunya júnior 1996, 1997 Com a sènior, jugà cinc temporades a la màxima categoria com a lliure i guanyà tres Lligues Catalanes Es retirà al final de la temporada 2000-01