Resultats de la cerca
Es mostren 4148 resultats
Santa Càndia

El poble de Santa Càndia, amb l’església gòtica de Santa Càndia a la dreta, és l’actual cap administratiu del municipi d’Orpí
© Fototeca.cat
Poble
Poble i actual cap del municipi d’Orpí (Anoia), a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic s XIV, ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques
el Sant Crist del Remei
Ermita
Ermita del municipi de Llubí (Mallorca), a l’oest de la vila, al límit amb el terme d’Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei
.
Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955 entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cella de Ternelles S'hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma
Colata
Despoblat
Despoblat del municipi de Montaverner (Vall d’Albaida), al pla de Colata
, estès a la dreta del riu d’Albaida.
Antic lloc de moriscs 18 famílies el 1609, el 1535 deixà de dependre de la parròquia d’Albaida i passà a la jurisdicció de la de Montaverner L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de Colata , imatge que fou traslladada modernament a Montaverner
Guillem Galmés i Socias
Escultura
Escultor, deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d’Adrià Ferran.
Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx
Alfonso Fernández de Avellaneda
Literatura
Nom amb què signà l’autor d’una segona part del Quixot
, publicada a Tarragona el 1614.
Alguns crítics l’han suposat aragonès, i possiblement dominicà però res no ha estat demostrat El llibre continua el de Cervantes, però, en prescindir de la imatge de Dulcinea, despulla Don Quixot de tota motivació i el converteix en un ésser capriciós i arbitrari
Leòcares
Escultura
Escultor atenès.
Hom creu que collaborà en la decoració del mausoleu d’Halicarnàs i que féu una imatge d’Ares per al temple d’aquesta ciutat A Olímpia, treballà en les escultures del Filippéion i executà els retrats criselefantins de Filip II, d’Alexandre i d’altres
Santa Maria de Roca-sança (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació La masia de l’Hospitalet a mà esquerra i mig soterrada, la part de l’absis de l’església R Pons Santa Maria de Roca-sança, anomenada també Santa Maria de l’Hospitalet, era l’església d’un antic hospital que acollia els viatgers que transitaven per les rutes de Coll de Jou, camí de la Cerdanya Avui és un enclavament del terme municipal de Guardiola de Berguedà, a mig camí de les grans muntanyes del Moixeró Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 08,6 — y 84,5 31 TDG 086845 Des de Bagà, agafant…
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
la Sala
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del s XII
el Coral
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Coral (1 075 m alt), dins el municipi de Prats de Molló (Vallespir), entre els colls de Vernadell i de la Guilla, prop de la frontera francoespanyola.
Té hostatgeria L’església, esmentada ja al s XIII era parroquial de Miralles, fou reformada al s XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló La imatge, de talla, és del s XIII s’hi conserva també una Majestat del s XII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina