Situació
La masia de l’Hospitalet; a mà esquerra i mig soterrada, la part de l’absis de l’església.
R. Pons
Santa Maria de Roca-sança, anomenada també Santa Maria de l’Hospitalet, era l’església d’un antic hospital que acollia els viatgers que transitaven per les rutes de Coll de Jou, camí de la Cerdanya. Avui és un enclavament del terme municipal de Guardiola de Berguedà, a mig camí de les grans muntanyes del Moixeró. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 08,6 — y 84,5 (31 TDG 086845).
Des de Bagà, agafant la carretera que va a Coll de Pal, s’arriba a la masia de Roca-sança. Després d’uns 8 km de camí, cal agafar un trencall a mà esquerra, sota mateix de la masia que es veu des de la carretera, i que puja dreturerament però amb bon camí fins a la casa de l’Hospitalet. L’església és adossada a la masia i cal demanar la clau als propietaris. (JPC)
Història
Aquest indret és documentat l’any 1262, a l’acta de partició dels regnes, feta fer per Jaume I.
L’església de Santa Maria de Roca-sança fou construïda el segle XIII, al peu del camí ral que des de Bagà portava a la Cerdanya, pel coll de Jou a Puigcerdà i pel coll de Pendís a Bellver. La importància d’aquest camí aconsellà d’instal·lar-hi un hospital per a acollir vianants, pelegrins i malalts, hospital que fou conegut amb el nom de l’Hospitalet de Roca-sança.
Al costat de l’hospital fou construïda la capella advocada a santa Maria la qual era regida per un sacerdot amb el títol de rector i aplegava també una petita comunitat de servents, probablement deodonats, que recaptaven almoines per al sosteniment de la capella i que alhora s’encarregaven també dels malalts i vianants.
El transitat camí que portava a la Cerdanya mantingué viva i activa la comunitat durant els segles XIII i XIV. L’església de Santa Maria de Roca-sança és documentada des de l’any 1279, quan sabem que tenia un capellà anomenat Pere. El 1289 Pere de Companyó, capellà que regentava l’església de Roca-sança i també l’església vella de Sant Esteve de Bagà subarrendà el servei de l’església de Bagà i en el contracte especificà que es reservava el servei a l’església de Santa Maria (...eclesia hospitale de Rochasanza), dos dies per setmana. Sembla que aquest mateix Pere Companyó l’any 1330 nomenà procurador d’aquest hospital Pere de Sanou. L’any 1337 el capellà Ramon Amat elegí com a procurador Guillem Desclot.
L’església no arribà mai a ésser parroquial, car no és esmentada amb aquesta categoria en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. El 1314 fou objecte de llegats testamentaris (Item, dimissit Ste. Marie de Rochasanza,.... II dr.). A partir d’aquest segle XIV es perden les notícies sobre l’Hospitalet i l’església de Roca-sança, car probablement les funcions de l’edifici i de l’església quedaren anul·lades i absorbides per l’hospital de Bagà. L’església restà, però, lligada a la casa de l’Hospitalet.
L’any 1479, durant l’ocupació francesa, hi ha notícia que es dugueren a terme algunes obres a l’edifici. Hom ha afirmat que fou construït un nou hospital o hospitalet; creiem, però, que només fou refet el vell, el qual esdevingué masia.
La masia és documentada ja l’any 1553 en el fogatge (Joan Coll del Spitalet) i hem de pensar que l’església sempre més fou una capella particular. (RSR-JBM)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, senzill exemplar de petites dimensions, amb una nau rematada per un absis semicircular.
J. Ponss
L’esglesiola de Santa Maria de Roca-sança és un curiós edifici de reduïdes dimensions, tant per la seva alçada com per les mides generals de tot el conjunt. És una petita església d’una sola nau, gairebé quadrada, coronada per un absis semicircular vers el costat de llevant.
Exteriorment l’edifici no és gens visible, car ha quedat ofegat per les construccions de la masia a la qual és adossat. Sobresurt únicament l’absis, cobert amb teules molt aplanades i amb poc ràfec.
Santa Maria és coberta per una volta sensiblement apuntada, separada de la coberta de l’absis, de quart d’esfera, per un arc triomfal adovellat. L’alçada del mur de la nau és molt reduïda, la qual cosa augmenta la petitesa de l’edifici.
S’accedeix a l’església per una porta oberta al mur de migdia, porta de nova construcció, així com per l’interior de la masia a partir del petit cor situat al peu de la nau.
L’església no té cap obertura que li doni llum, llevat d’una estreta espitllera al bell mig de l’absis, i d’una obertura quadrada al mur de migdia.
L’aparell és molt acurat, fet amb carreus de mides considerables i col·locat a trencajunt i en filades paralleles.
Interior de la capella.
R. Pons
Santa Maria es troba en un excel·lent estat de conservació, especialment el seu interior. (JPC)
Talla
A la capella de l’Hospitalet de Roca-sança era venerada una imatge de la Mare de Déu, la qual fou cremada durant la guerra del 1936-1939. Els actuals propietaris han tingut la gentilesa de deixar-nos el parell de fotografies que encara conservaven i que reproduïm, gràcies a les quals podem conèixer com era aquest exemplar.
Es tractava d’una talla de fusta, la qual, a ben segur, originàriament era policromada, bé que de la policromia, tenint en compte els mitjans de què disposen per a la seva anàlisi, no en direm res.
La imatge en conjunt tenia un aire més aviat feixuc, amb una part inferior força voluminosa, tenint en compte l’alçària del conjunt. Seguia bàsicament l’esquema de les típiques imatges de la Mare de Déu amb el Fill assegut a la seva falda.
Maria era representada asseguda damunt una cadira curul, és a dir la típica cadira de tipus bizantí, a base de quatre columnes, una a cada costat, amb una base i tres boles, repartides proporcionalment pel fust de la columna. Aquest tron era similar al de la imatge d’Olopte, bé que no tan gros, i al de la d’All, encara que aquest té els fusts estriats. Les “parets” del tron recollien la vestimenta de la Mare. Aquesta tenia un posat greu, estàtic, amb la mirada concentrada. La seva cara era molsuda i amb els trets ben dibuixats, en els quals l’artista s’entretingué amb tota mena de detalls, fent un esforç de dotar-la de realisme i naturalitat.
Dues fotografies de l’any 1934 de la imatge de la Mare de Déu, interessant exemplar i força singular, que fou destruïda durant la guerra del 1936-39.
F. Cabana i Arderiu
Maria, que portava el cap cenyit amb una corona rematada amb quatre crestes flordelisades, es cobria el cap amb una toca, la qual davallava i es posava damunt les espatlles, d’una manera que feia pensar en la imatge desapareguda de Saneja, o bé l’encara conservada de Talló, bé que aquesta no és coronada; igual com aquesta, la toca també tenia els seus extrems derivats en plecs ondulats. Anava vestida amb una túnica, de la qual era visible la part inferior, que a l’indret dels genolls insinuava uns plecs molt poc pronunciats en V, amb uns altres molt més definits i ben resolts al centre, entre cama i cama i als costats.
Damunt la túnica portava una casulla, indument que apareix en els exemplars del final del segle XII i que al final introduí un cenyidor. Aquesta casulla a la part frontal tenia la forma d’U, la qual facilitava que la Mare pogués treure les mans; als costats, però, deixava caure els seus extrems, que derivaven en uns bonics plecs que queien verticals. Amb la mà dreta, gairebé recolzada sobre el genoll, sostenia una petita bola (no sembla pas que fos una fruita), mentre amb l’esquerra sostenia el Fill per l’espatlla.
A diferència dels exemplars típicament romànics, aquesta tenia el Fill, bé que assegut a la falda, no solament desplaçat vers el costat esquerre de la Mare sinó també amb tot el cos inclinat vers aquest cantó, en una postura un xic forçada.
El Fill era rodó i ple de cara, amb els ulls, el nas i la boca força junts. El seu cap, a diferència del de la Mare, anava descobert, sense cenyir, seguint el grup d’exemplars d’època tardana, quan ja la imatge de la Mare per si mateixa anà adquirint més protagonisme i s’allunyà de la idea de servir de setial de Jesús. El cap del Fill deixava veure uns cabells atapeïts, dibuixats formant un conjunt de canalons juxtaposats, cadascun dels quals derivava en un rínxol. Com en la majoria dels casos, Jesús deixava veure els seus peus descalços. Igual com la seva Mare tenia les cames força separades. Anava vestit amb una túnica llarga fins als peus, damunt la qual portava un mantell creuat al cos i amb un dels seus extrems que li cobria l’espatlla esquerra —la dreta era coberta només amb la túnica— i penjava a la falda. Amb la mà esquerra sostenia un llibre mentre el braç dret, estirat vers el costat, semblava talment com si assenyalés a algun lloc.
Aquesta imatge, que en línies generals cal adscriure a l’escola ripollesa, denota ésser un model tardà. Tot i que hi ha una colla de detalls que fan que aquest exemplar hagi d’ésser adscrit dintre l’època romànica: la meitat superior de la imatge, la cadira, l’esquema general. Ja hem fet notar, però, alguns detalls que denoten que es tracta d’una peça d’època avançada. Caldria afegir-hi un cert moviment que hom ha volgut donar a la imatge, el qual no acaba d’encaixar amb el plantejament del conjunt. Tampoc no podem deixar d’aturar-nos en la posició del Fill i, sobretot, en la manera com ha estat resolta la seva actitud: la mà que tradicionalment havia de beneir, aquí fa un gest que exclou totalment aquella acció genuïna.
Per tot el que hem dit creiem que cal adscriure aquesta imatge dintre un grup de transició, no anterior a la meitat del segle XIII. (JVV)
Bibliografia
- Francesc Cabana: L’Hospitalet de Roca-sança, “Muntanya”, núm. 716, Barcelona agost de 1981, pàgs. 458-462
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, vol. I, Biblioteca Balmes, Barcelona 1950, pàgs. 260-262
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 268