Resultats de la cerca

De la seva obra, inclosa en el Modernisme, sobresurten la farmàcia Domènech, de la ronda de Sant Pau de Barcelona avui al carrer de Verdi —premi de l’ajuntament del 1907—, i, el conjunt de la casa del comú i les escoles de les Franqueses del Vallès 1912

Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma

Fou diputat i senador del partit conservador Intervingué activament en la vida econòmica valenciana fundà i presidí al Banco de Crédito Local 1925, la Companyia Transmediterrània, la Unió Naval de Llevant i el monopoli de petrolis CAMPSA

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

Amb Vicente Yáñez Pinzón explorà les costes caribs de Nicaragua i Hondures i arribà per primera vegada a la península de Yucatán 1508 En morir Amerigo Vespucci fou nomenat pilot major de Castella 1512 El 1515 explorà la costa del Brasil a la primeria del 1516 descobrí l’estuari del Riu de la Plata recorregué l’actual costa de l’Uruguai i arribà fins a l’illa que anomenà Martín García , i en desembarcar-hi fou mort pels indis guaranís El seu darrer viatge serví per a consolidar el dret de Castella sobre la regió del Riu de la Plata

Fou secretari del seu oncle Custodio Merino, bisbe de Cartagena de Indias 1809 Novament a Castella, escriví una Impugnación de los diálogos argelinos , que no gosà publicar, i collaborà en la Biblioteca de la Religión des del 1826 Nomenat bisbe, hagué d’exiliar-se el 1837 per haver-se negat a jurar la constitució

La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca

Fou regent de la impremta de Pedro Madrigal, de Madrid