Resultats de la cerca

Fundat el 1940, nasqué com a Grup Esportiu de l’empresa Aismalíbar S’inscriví a la competició d’Educación y Descanso tant en categoria masculina com femenina Fou campió provincial en diverses ocasions, fet que li permeté disputar el Campionat d’Espanya El 1951 s’inscriví en competicions federades com a CB Aismalíbar tot i que parallelament el GE Aismalíbar prosseguí en la competició d’Educación y Descanso L’equip federat assolí l’ascens a primera divisió catalana la temporada 1954-55 L’any següent, en el debut a la categoria, guanyà el títol Fou un dels equips fundadors de la Lliga estatal de…

Defensa central que fitxà pel FC Barcelona 1994-2002 procedent de l’Sporting de Gijón Amb la samarreta blaugrana disputà 324 partits oficials i marcà 21 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Espanya 1994, 1996 i dues Copes de Catalunya 1999, 2000 Fou internacional amb la selecció espanyola en 54 ocasions i participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i dues Eurocopes 1996, 2000 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on marcà un gol en la final Es retirà l’any 2003…

Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys amb Tallers…

Es formà a les files del Club Futbol Parets del Vallès Començà a jugar el 1940 com a amateur mentre treballava a la barberia familiar Fitxat pel Futbol Club Barcelona , jugà cedit al Granollers 1942-43, fins que retornà al primer equip, on jugà catorze temporades, fins la 1956-57 Ocupà sobretot la posició d’interior dret i després de defensa i fou un dels integrants de l’equip dit “de les cinc copes” El seu palmarès inclou cinc campionats de la Lliga espanyola 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, quatre campionats de Copa 1951, 1952, 1953, 1957, dues Copes Llatines 1949, 1952 i tres…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on acostumava a actuar d’extrem esquerre Jugà al Barcelona Atlètic 1977-79, després fou cedit a l’Alcalá de Henares 1979-80 i el Valladolid 1980-81 i retornà al Barcelona Atlètic La temporada 1984-85, actuant ja de centrecampista, ingressà en el primer equip de la mà de Terry Venables Romangué al club fins la temporada 1987-88 amb el balanç d’un títol de Lliga 1984-85, un de Copa del Rei 1988 i un de la Copa de la Lliga 1986, a més de ser finalista de la Copa d’Europa 1986 i de la Copa 1986 i després d’haver disputat 200 partits…

Fou fundat el 1968 arran de la desaparició de La Salle Josepets, l’estructura del qual incorporà Tots els equips passaren a disputar els seus partits al collegi de La Salle Bonanova El primer president fou Vicente Sanjuán, substituït al cap de poc per Ramon Pericay, figura clau en la consolidació de la nova entitat Tot i que la idea principal era agrupar totes les Salles en un club, la realitat és que no s’aconseguí La temporada 1971-72 el primer equip, dirigit per Lluís M Planas, aconseguí l’ascens a la segona divisió estatal Passà a jugar els seus partits com a local al…

El 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, amb el qual feu la major part de la seva carrera esportiva Tanmateix, el 2001 marxà al Pro Recco italià i el 2003 tornà per jugar una última temporada amb el Club Natació Sabadell Guanyà la Copa d’Europa 1995, la Recopa d’Europa 1992, dues Supercopes continentals 1992, 1995, set Lligues 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1998 i sis Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992, 1994, 1997 Amb la selecció estatal júnior fou campió del Món 1987 i amb l’absoluta jugà 443 partits i disputà cinc Campionats del Món i vuit d’Europa, set Copes del Món…

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de galotxa només intervenen…

Format al Club de 7 a 9, on començà a jugar l’any 1971 a les ordres del seu pare Jordi, fou subcampió d’Europa individual 1977, 1978 en categoria cadet Com a absolut, conquerí catorze títols de campió de Catalunya, catorze més de campió de Barcelona –durants els anys que no es disputaren els campionats catalans–, i deu de Lliga Es proclamà nou vegades campió d’Espanya individual 1977, 1978, 1980, 1983, 1985-88, 1992, de dobles 1979, 1981, 1983-89, dobles mixtos 1981, 1983-85, 1988-92 i per equips 1978, 1979, 1981-85, 1990, 1993 Els anys 1983 i 1985 guanyà els quatre títols…

Començà en el CD San Isidro de Tenerife i el 2004 ingressà a la categoria juvenil del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà en les categories inferiors del club 2007-09, tot i que la temporada 2008-09 també jugà alguns minuts en el campionat de Lliga amb el primer equip, per al qual fitxà com a titular l’any 2009 Sota la direcció de Josep Guardiola i Sala es guanyà un lloc preferent en les alineacions del FC Barcelona en les diverses competicions per la seva capacitat golejadora, equip amb el qual guanyà cinc títols de Lliga 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, tres de Lliga de Campions 2009,…