Resultats de la cerca

Consta de dues illes grans, separades per l’estret de Matočkin Šar, amb nombrosos illots a l’entorn D’uns 83 000 km 2 de superfície, s’estén de SW a NE al llarg de 925 km Coberta de glaç en el 25% l’illa del N i una part de la del S són situades a la zona de deserts àrtics, és de superfície muntanyosa altituds fins a 1 547 m, de clima marítim àrtic, cru temperatures mínimes fins a -40°C, i d’hiverns llargs, freds i amb vents forts Hom hi caça la guineu polar, la foca i la morsa

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos Múrcia, al cap de Gata Almeria, a Tarifa Cadis i a Torrevella Baix Segura En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla

Fundada el 1993, fou impulsada pels antics jugadors Pedro César Ansa i Ignasi Solozábal, que n’és el director tècnic, en collaboració amb la Federació Catalana de Basquetbol i l’Ajuntament de Barcelona El seu principal objectiu és fomentar la pràctica del bàsquet a través de l’ensenyament entre els més joves Utilitza les installacions dels centres esportius municipals Nova Icària, Estació del Nord i Marítim Aposta per la no-participació dels seus alumnes, d’entre sis i catorze anys, en competicions oficials Les seves activitats es complementen amb la realització anual d’un campus…

Fundat el 1914, es creà amb l’objectiu de representar Barcelona en la Copa del Rei per a iots de 7 FI de construcció estatal Fou constituït per iniciativa d’alguns socis, entre els quals hi havia Lluís Ballvé de Gallart, i dels dos clubs existents a Barcelona en aquella època el Reial Club Marítim i el Reial Club Nàutic El seu primer president fou Francesc de Moxó Durant un temps compartí la seu social amb la Sociedad de Carreras de Caballos, al passeig de Gràcia de Barcelona Organitzà una copa amb el nom del club Desaparegué vers el 1920

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Fou campió de Catalunya de iols de dos i, ja retirat, entrenà joves remers del club, algun dels quals fou campió d’Espanya juvenil Àrbitre regional, actuà en moltes competicions estatals i internacionals, com en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on fou àrbitre auxiliar A la meitat dels anys seixanta entrà a formar part de la federació catalana, com a tresorer de la junta directiva, de la qual també fou secretari Parallelament, fou directiu del RCMB L’any 1985 fou membre del comitè organitzador de la regata Match Sènior de la FISA

Al mes de gener, les autoritats samoa-nes van veure amb preocupació com el seu país s’havia convertit en una base per a al tràfic de persones, provinents majoritàriament de la Xina, les Filipines i Corea del Sud, que buscaven esmunyir-se a la Samoa Americana, amb el vistiplau d’agents d’immigració corruptes A l’abril, Samoa va oferir coqaborar al país veí americà, per tal de poder portar a terme iniciatives conjuntes, com la possibilitat d’explotar el transport marítim de persones, mitjançant la Samoa Shipping Corporation, així com en temes de telecomunicacions, educació i salut

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya durant les dècades de 1960 i 1970 També guanyà regates internacionals com la Copa De Gaulle Aconseguí els seus millors èxits en les classes snipe i vaurien Com a dirigent, fou vicepresident del RCMB, secretari de la Federació Espanyola de Vela i president de l’Associació Nacional de Propietaris de Vauriens, que fundà l’any 1962 També fundà i presidí el Collegi de Jutges i Jurats de Regata de Catalunya Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en les modalitats de canoa i outrigger, entre d’altres Fou dirigent tant de la Federació Catalana de Rem com de l’espanyola Fou fundador del Collegi Nacional d’Àrbitres de Rem d’Espanya i àrbitre internacional en diverses ocasions També fou el fundador del Collegi Espanyol de Preparadors, i collaborà en l’elaboració del Codi Espanyol de Iols A Catalunya, procurà implantar les noves tècniques i sistemes d’entrenament utilitzats a l’estranger Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona participà en set Mundials, en vela lleugera, on guanyà tres títols per equips durant la dècada dels anys setanta El 1975 es proclamà subcampió del món individual Dedicat al periodisme nàutic, dirigí la revista Navegar durant onze anys i més tard collaborà en les revistes Yate i Seahorse Magazine També treballà per a la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race i la Medcup, escrivint cròniques, reportatges i retransmetent en directe per televisió i ràdio Ha publicat diversos llibres de nàutica, com ara Cabo de Hornos por babor 2010, juntament amb…