Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
acetilè
Propietats físiques de l’acetilè
©
Química
Etí, CH≡CH, el més simple dels hidrocarburs insaturats a triple enllaç, cap de la sèrie dita acetilènica
.
Gas incolor d’olor etèria quan és pur obtingut a partir del carbur de calci i no purificat té la desagradable olor característica de la fosfina, tòxic només a concentracions molt elevades 20% o més Molt inflamable, crema amb flama molt brillant i fuliginosa de temperatura molt alta amb oxigen ateny més de 3 000 C i dóna amb l’aire mescles molt explosives Altrament endotèrmic, és termodinàmicament inestable a la temperatura ambient i pot explotar d’una manera espontània quan hom el comprimeix a més de dues atmosferes Lleugerament soluble en aigua, és bastant soluble en àcid acètic glacial, en…
polímer
A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
pseudoalum
Química
Qualsevol dels sulfats dobles de dos metalls, un dels quals és trivalent, que no són isomorfs de l’alum comú.
Alguns reben el nom d' alums , com el de fórmula Al 2 SO 4 3 FeSO 4 24H 2 O, que és anomenat alum de ploma
balancer
Oficis manuals
A les cases de moneda, persona que té l’ofici de pesar els metalls abans i després d’amonedar-los.
assajador | assajadora
Química
Persona que té per ofici d’assajar metalls preciosos, monedes o diversos aliatges metàl·lics per a determinar-ne la llei.
enclusa
Oficis manuals
Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, argenters, etc, per a treballar els metalls.
acritud
Tecnologia
Estat adquirit pels metalls en ésser deformats plàsticament en fred, caracteritzat per l’augment de la seva duresa i fragilitat.
metal·lització
Electrònica i informàtica
En microelectrònica, procés emprat en la realització de circuits integrats consistent en la deposició de metalls sobre semiconductors o aïllants.
Els contactes obtinguts sobre el semiconductor poden ésser de tipus òhmic o rectificador
oxidació directa
Tecnologia
Formació d’òxids o d’altres composts sobre la superfície dels metalls per reacció amb gasos secs, a altes temperatures.
reducció
Química
Originalment, terme emprat per a designar les transformacions dels òxids metàl·lics en els corresponents metalls lliures mitjançant eliminació d’oxigen.
Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat electronegativitat Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que aquests han…