Resultats de la cerca

S’inicià amb la Unió Esportiva la Palma, que l’any 1988 es fusionà amb el Club Futbol Sala la Garriga, on jugà dues temporades L’any del seu debut a la màxima categoria guanyà el Campionat de Lliga espanyola 1989 i el Campionat de Lliga Catalana Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1990-91, equip en què jugà fins a mitjan anys noranta Formà part de la selecció espanyola entre el 1990 i el 1995

Des del final dels anys setanta es dedicà a la cria i l’ensinistrament de falcons i ocells rapinyaires Treballà dos anys al Falcon Center d’Alemanya i a mitjan dècada de 1990 fundà el Centre de Fauna Salvatge de la Coma, a Piera El centre es dedica al control de fauna en abocadors i aeroports, imparteix cursos d’iniciació a la falconeria i cursos d’educació ambiental Participa en exhibicions, fires i diversos campionats de falconeria

Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

Fill de Juli Villa Loscos, formà part de l’equip de gimnàstica de La Salle de Gràcia i a mitjan dècada de 1970 disputà els primers torneigs d’àmbit estatal A final de la dècada formà part de la selecció catalana de gimnàstica i participà en exhibicions gimnàstiques Posteriorment fou jutge estatal de gimnàstica de trampolí i tècnic de salts de natació Rebé la placa al mèrit de la Federació Catalana de Natació per la seva trajectòria 2012

Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle

Centre d’una regió agrícola cafè, vi, fruita, cotó, blat, blat de moro, canya de sucre, cítrics i un important nucli industrial elaboració del cafè i del sucre, tèxtil, adobs, maquinària agrícola, foneries Centre d’ensenyament superior Pontificia Universidade Católica de Campinas, fundada el 1941, i Universidade Estadual de Campinas, fundada el 1962 La ciutat, creada el 1773 amb el nom de Princesa do Oeste, esdevingué a mitjan s XIX un dels principals centres productors de cafè del Brasil

Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra

Probablement originari del Principat La versió castellana de la seva obra, Lunario o repertorio de los tiempos fou publicada a València el 1553 i reeditada a Saragossa, Alcalà, Sevilla i Toledo durant el s XVI La versió catalana, Llunari o repertori dels temps , aparegué a Barcelona el 1557 i hi fou reeditada i augmentada diverses vegades fins a mitjan segle XVII El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antic Roca la incorporà al seu propi Llunari Barcelona 1568

El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI