Resultats de la cerca

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’ Eneida de Virgili

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros, com a…

Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia , de la qual foren fetes tres edicions Mallorca 1661, 1689 Madrid 1668

Catedràtic de l’Estudi General Lullià 1716-32, traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa 1734 en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència

Autor d’una Defensa 1742 de les conclusions lullistes de Cristòfor Sarrà

Fou canonge i rector de la universitat lulliana de Mallorca Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura Deixà publicats alguns sermons 1750

Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

Llicenciat en filosofia i lletres 1966 a Barcelona, es doctorà 1986 amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire , publicada l’any següent a la Universitat d’Ais de Provença, on ensenya des del 1970 Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa , en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca Com a novellista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa 1978, premi Prudenci Bertrana 1977, situada en la postguerra mallorquina, contada a través de la mirada d’un nen, i continuada a…

Estudià a Palma i a Barcelona Es destacà com a autor de música religiosa, i publicà estudis musicològics, com Cabezón y su significación en la historia de la música i Bach y la música orgánica en la iglesia