Resultats de la cerca

Fundat a l’agost del 1948, tingué com a precedent la Penya d’Escacs Olot, creada uns mesos abans El 1958 s’inscriví en campionats catalans federats i deu anys després començà a oferir cursos d’escacs, amb professors com Antonio Medina, Olaf Ulvestad o João Cordovil A partir del 1976 fomentà els escacs entre els escolars Aquell any es proclamà campió de Catalunya i, el següent, campió d’Espanya de segona divisió Durant uns anys jugà en l’elit del Campionat d’Espanya, del qual resultà subcampió el 1980 Juga habitualment a primera divisió catalana Entre el 1965 i el 1976 organitzà…

Base, començà a jugar a l’Escola Pia de Barcelona A 15 anys s’incorporà al Joventut de Badalona i debutà amb el primer equip la temporada 1983-84 Jugà amb la Penya fins a la temporada 1995-96, i guanyà dues Lligues ACB 1991, 1992, tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991, una Copa Korac 1990 i una Eurolliga 1994 Entre el 1996 i el 1998 va jugar al FC Barcelona, on obtingué una Lliga ACB 1997 La temporada 1998-99 s’incorporà al CB Girona, posteriorment retornà al Joventut de Badalona 2000-03, i disputà l’última temporada novament al CB Girona 2003-04 Amb la selecció…

El 1952 s’integrà a la Penya Motorista 10 × hora, de la qual el seu pare era soci fundador, i la presidí 1970-84 Fou delegat de la Real Federación de Motociclismo Española RFME en diversos grans premis internacionals durant els darrers anys seixanta i primers setanta Formà part de la junta directiva de la RFME i també fou vicepresident del Collegi d’Oficials d’Automobilisme Organitzà catorze Grans Premis d’Espanya i catorze Rallis Costa Brava, així com diversos Campionats del Món de motocròs al Circuit del Vallès Exercí d’oficial del GP de Fórmula 1 al circuit de Montjuïc, on…

Fundant el 1953, aglutinà les activitats muntanyistes que havia iniciat en la dècada de 1930 el Centre Excursionista Banyolí, posteriorment anomenat Marca Piu La primera excursió destacada fou al pic de l'Aneto 1952, tot i que habitualment les excursions es limitaven a la comarca Amb molta activitat cultural, als seus inicis tingué més de mil socis Domà suport a activitats diverses, com a la Penya Motorista 1954, la secció d'esquí de pista 1960 o la secció d'hoquei sobre patins 1963 El 1957 inaugurà el refugi de Sant Aniol d'Aguja i el 1975 obrí el refugi de Can Camós Durant més…

El 1970 entrà al cos tècnic del Joventut de Badalona, on dirigí diversos equips de categories inferiors Després d’un breu pas pel Futbol Club Barcelona, retornà al Joventut, on arribà a dirigir el primer equip la temporada 1985-86 Continuà lligat al Joventut entrenant l’equip juvenil durant onze temporades seguides També fou l’entrenador de l’equip vinculat a l’entitat, el Club Bàsquet Sant Josep, a la Lliga EBA 1997-99, i de diversos equips de promoció, a la Penya, fins el 2004 La temporada 2005-06 dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs a la Lliga EBA i, a partir de l’any…

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial…

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí…

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà…

El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila   vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc…

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1958, 1959, 1960,…