Resultats de la cerca
Es mostren 2256 resultats
Sant Feliuet de Vilamilans
Celebració de l’aplec de Pasqua a Sant Feliuet de Vilamilans (Sant Quirze del Vallès)
© Lluís Prats
Església
Antiga església del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), situada a l’W del poble.
Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és…
trèvol d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gencianàcies, aquàtica, rizomatosa, de fulles alternes amb tres folíols i amb un pecíol llarg i embeinador, i de flors rosades, disposades en raïms llargament pedunculats.
Habita estanys, torberes i prats molls, a l’Europa humida És emprada com a aperitiu i tònic estomacal
pinya blava
Pinya blava
Ximenex (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de bulb tunicat, les fulles lanceolades, totes radicals, de flors generalment d’un blau pujat, arranjades en una inflorescència corimbosa, hemisfèrica, grossa i compacta, i de fruits capsulars.
Es fa en brolles, prats i terrenys humits, a la regió mediterrània occidental També és planta de jardí
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
Bóixols
Bóixols
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Puials, al límit amb l’Alt Urgell.
De la seva parròquia de Sant Vicenç depenien les dels Prats Montanissell, Alt Urgell i de la Rua
banyut
Banyut
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids, d’uns 15 cm de llargada, de tons bruns, amb tentacles superciliars plumiformes.
Els banyuts viuen entre algues i prats de posidònies, als fons costaners de l’Atlàntic i de la Mediterrània
moixernó
Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
Kazbek
Cim
Cim de la serralada lateral de la part central del Gran Caucas (5 047 m).
Con d’un volcà, té neus perpètues a les parts més altes i prats subalpins i alpins als vessants més baixos
Miño
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la ria de Betanzos, a la confluència dels rius Mendo i Mandeo.
El terme és ric en boscs i prats Les activitats del sector primari hi són les principals agricultura, ramaderia i pesca