Resultats de la cerca
Es mostren 1799 resultats
Joan Reixac
Pintura
Pintor.
De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en resten moltes…
Juan Vicente Gómez Chacón
Política
Militar i polític veneçolà.
Fill d’un terratinent, quan morí el seu pare 1883 n'heretà l’administració dels béns i les terres L’any 1886 conegué Cipriano Castro , als partidaris del qual s’uní l’any 1892 en esclatar la Revolución Legalista, que enfrontava els reformistes de Raimundo Andueza, partidaris d’un règim presidencialista, i els constitucionalistes del president Joaquín Crespo Arran de la derrota dels reformistes, visqué exiliat a Colòmbia fins el 1899 Aquest any, Castro reprengué l’ofensiva contra el Govern, aleshores molt afeblit, i Gómez encapçalà com a general les tropes insurgents Establert el nou règim,…
Castell de Sant Esteve Sesrovires
Art romànic
El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…
Santa Eugènia de Pallerols (Puigcerdà)
Art romànic
El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de Ripoll, situats a…
Castell de Valerna (Verdú)
Art romànic
El castell de Valerna era situat al sud-oest del terme de Verdú, al límit amb Preixana, Sant Martí de Riucorb, Rocafort i Nalec, on avui dia hi ha una gran partida agrícola que porta l’antic topònim de les Valernes L’indret de Valerna fou conquerit als musulmans cap al 1056, conjuntament amb Verdú, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I aquest, l’any 1072, cedí als esposos Arnau Company i Guisla i a llur fill Oliver, en propi alou, el lloc de Verdú per tal que hi afavorissin el poblament, i pocs anys després, el 1080, l’esmentat matrimoni féu donació a Ponç Duran i la seva esposa Ermengarda…
Santa Coloma de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides per habitants…
Santa Magdalena de Blancafort
Art romànic
L’indret de Blancafort, situat a l’aiguabarreig dels barrancs de les Costes i de les Garses, és esmentat tardanament en la documentació medieval, tot i que probablement el seu primitiu nucli es formà vers mitjan segle XII La menció documental més antiga que s’ha localitzat del seu castell data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu feren donació al monestir de Poblet d’un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula posseïa al terme del “ castro de Blanchafort ” De la seva primitiva església parroquial, d’estil romànic i dedicada a santa Magdalena, s’…
Castell dels Garidells
Art romànic
A l’esquerra del riu Francolí, sobre un tossal de 132 m i als peus de la riera que travessa tot el terme i porta el seu nom, s’aixequen les restes del castell dels Garidells, d’estil gòtic restes que es conserven en un estat de ruïna gairebé total La carta de poblament del lloc dels Garidells fou donada el 25 de juliol del 1174, i com en el cas de Vespella 1167, per Guillem de Claramunt, senyor de Tamarit, que es casà amb la pubilla d’un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí el 1066 Els receptors foren els germans de l’esmentat Guillem, Arnau i Berenguer de Claramunt…
Castell de Surp (Rialb)
Art romànic
Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina