Resultats de la cerca
Es mostren 2017 resultats
Domènec Massagué Casasayas
Futbol
Futbolista.
Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos
Abdal·là és coronat rei de Jordània
Només tres hores després de produir-se la mort del seu pare, el rei Hussein, el príncep Abdallà jura al Parlament com a nou monarca de Jordània A causa de la situació irreversible de la salut del rei Hussein, Abdallà ja va assumir ahir les funcions de cap d’Estat El funeral del rei Hussein es fa dilluns amb una àmplia representació de dignataris i cases reials d’arreu del món
Cristòfol Salvo
Futbol
Futbolista.
Desenvolupà una llarga trajectòria amb el FC Espanya 1909-18, amb el qual guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1913, 1914, 1917 i una Copa dels Pirineus Orientals 1914 També disputà la final de Copa 1914 Posteriorment jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 i el FC Internacional 1919-22 Disputà molts partits amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916, 1917
Domenico Fancelli
Escultura
Escultor italià.
Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada
Erastus
Cristianisme
Medicina
Nom amb què fou conegut Thomas Lieber, metge i teòleg protestant suís.
Fou metge del príncep de Hennenburg 1553 i professor a Heidelberg 1577-83 De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra En la seva obra Explicatio gravissimae questionis 1589 afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme , tingué bon acolliment en ambients anglicans
Leonardo Vinci
Música
Compositor italià.
Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries
Jacques Sarazin
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble de NGuillain A Roma 1610-28 treballà a la villa del cardenal Aldobrandini Havent tornat a París, es convertí en un dels escultors més importants de la cort de Lluís XIII Obra seva són les Cariàtides del pavelló del Rellotge , del Louvre, part de la decoració del palau de Maisons i les tombes del cardenal Bérulle Musée du Louvre i Henri de Bourbon, príncep de Condé Chantilly
Sança d’Aragó
Història
Filla natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
El 1478 es casà amb Ononto Gaetani, matrimoni dissolt pel papa Alexandre VI per tal de casar-la amb el seu fill Jofre de Borja, que rebé del papa el títol de príncep de Squilacce Sembla que Sança portà una vida llicenciosa i cortesana Escriví, en castellà i en forma de carta, una relació detallada i pintoresca de la cerimònia del casament del seu germà Alfons amb Lucrècia Borja
Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y de Salm-Salm
Història
Tretzè duc d’El Infantado, de Lerma, de Pastrana i de Francavilla, marquès de Tavara.
Fill i successor del dotzè duc Organitzà, a costa seva, un regiment que lluità contra els francesos al Principat i a la Guerra de les Taronges 1800 Fou el privat de FerranVII quan aquest era príncep d’Astúries, i durant la Guerra contra Napoleó formà part de les juntes de la Tercera Regència 1812 i de la provisional del 1823 El 1824 fou president del govern i ministre d’estat
Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip V de Castre), conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina