Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
diner
Economia
Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
A més d’ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l’intercanvi s’hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament El qui rep diner en canvi del lliurament d’un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que la seva acceptació general li…
mobilitat
Transports
Desplaçament de persones o transport de mercaderies dins d’una àrea determinada.
La mobilitat urbana o interurbana, entesa com a necessitat o voluntat de les persones, forma part de l’evolució socioeconòmica i planteja problemes d’infraestructures i serveis En un sentit més restrictiu, s’entén per mobilitat sostenible el conjunt de processos i accions amb l’objectiu d’assolir l’ús públic
La Unió Europea assenyala insuficiències de la justícia espanyola
La Comissió Europea fa públic el primer informe sobre l’estat de dret als 27 estats membres de la UE De l’Estat espanyol esmenta la demora dels processos judicials i en la renovació del Consell General del Poder Judicial CGPJ, així com la dependència del fiscal general de l’executiu
Mostra de Cinema del Mediterrani
Cinematografia
Festival anual de cinema especialitzat, organitzat per la Fundació Municipal de Cine, organisme dependent de la regidoria de Cultura de l’ajuntament de València.
La seva primera edició tingué lloc el 1980, i des de llavors l’han visitat grans directors de cinema, actors i actrius nacionals i internacionals El festival vol apropar al públic les produccions més recents de l’Arc Mediterrani i es concep com a lloc de trobada de les cultures mediterrànies
Comissió de Ports de Catalunya
Economia
Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar
Gai Licini Verres
Història
Política
Magistrat romà.
Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni
Maximí
Història
Emperador romà (235-38).
Després de l’assassinat d’Alexandre Sever 235, fou aclamat emperador pels soldats Lluità contra els alamans, els dacis i els sàrmates 236-37 El senat, aprofitant la revolta dels Gordians a l’Àfrica, el declarà enemic públic i li contraposà Balbí i Pupiè Fou traït i assassinat pels seus soldats
El president Trump, donat d’alta de COVID-19
Medicina
El president dels Estats Units és donat d’alta mèdica després d’estar ingressat per COVID-19 El seu primer gest públic un cop a la Casa Blanca és treure’s la mascareta El dia 1 va anunciar que ell i la seva dona havien donat positiu per COVID-19
L’exèrcit visigot
Muralla de Toledo, Còdex Albeldense o Vigilà , Vigila, monestir de San Martín de Albelda, 976 RBMSLE / Oronoz En la història del poder i les batalles pel poder a la Hispània goda l’exèrcit, com de costum, té un paper rellevant Quin exèrcit Els especialistes discrepen sobre el diagnòstic exèrcit completament públic, diu Jean Durliat exèrcit públic amb contribució de tropes privades, explica PD King exèrcits privats cridats a exercir funcions públiques militars, argumenten Abilio Barbero i Marcelo Vigil i exèrcit de caràcter feudal, enuncia LA García Moreno Una de les lleis militars, base de la…
galeria d’art
Art
Establiment públic, generalment d’explotació privada, dedicat a l’exhibició i la venda d’obres d’art.
Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de les galeries d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina