Resultats de la cerca
Es mostren 6999 resultats
Mateu Adrià
Història
Funcionari al servei de Pere III de Catalunya-Aragó.
Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…
Ramon Destorrents
Pintura
Pintor de retaules i miniaturista documentat del 1345 al 1362.
Ciutadà de Barcelona, probable deixeble i seguidor del taller de Ferrer Bassa, fou mestre de Pere Serra És autor del retaule de la capella reial del palau de l’Almudaina de Mallorca 1353-58, la peça central del qual és a Lisboa un fragment és a la Societat Arqueològica Lulliana Illuminà un saltiri de Pere III 1352 Pintà el guardapols d’un retaule de la capella del castell de Lleida 1356 i un retaule dels set goigs de la Mare de Déu destinat a la capella reial de Saragossa 1358 decorà amb els dotze signes zodiacals el pom d’una espasa reial 1359 Li poden ésser atribuïts el retaule de l’…
immunitat
Dret
Dret català
Durant l’alta edat mitjana, privilegis i exempcions concedits pels sobirans a alguns dominis territorials.
La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal
Lluís Blet i Gasell
Botànica
Botànic.
Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III d’Espanya botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas , basat en el jardí botànic d’Algesires, l’any 1781
Antoni Raventós Aviñó
Esport general
Directiu esportiu.
Participà de forma activa en els inicis a Catalunya d’esports com el tennis, l’automobilisme i el motociclisme Presidí la Federació Catalana de Tennis 1914-16 Durant la dècada de 1910 fou vocal en les juntes directives del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Tennis del Turó i el Club Natació Barcelona
Josep Sumoy Palou
Rem
Remer.
Es formà al Reial Club Nàutic de Tarragona i remà també pel Reial Club Marítim de Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya en quatre scull 1990 i en doble scull 1992 Com a absolut fou subcampió d’Espanya 2003 i tercer 2004, 2005, 2006 en dos amb timoner i en quatre amb timoner 2005
Emilio Lluch Oribe
Periodisme
Esport general
Enginyer i periodista especialitzat en motor.
Signava amb el pseudònim Milillu i collaborà en la secció de motor de múltiples publicacions com Stadium 1916, Mundo Deportivo i Jornada Deportiva 1926 També fou comissari tècnic del Reial Automòbil Club de Catalunya, del Reial Moto Club i de la Penya Rhin, en diferents competicions Dirigí la revista de la Societat de Tècnics d’Automoció i collaborà amb l’enginyer Wifredo Ricart
Joan Mir Freixas
Esport general
Dirigent esportiu.
Soci del Reial Club de Tennis del Turó des del 1922, fou jugador de segona categoria i capità de l’equip espanyol de la Copa Davis durant la dècada de 1940 Presidí la Federació Catalana de Tennis 1964-75 i fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-75 El 1975 rebé la medalla al mèrit tennístic d’ambdues federacions
Vela y Remo
Esports nàutics
Publicacions periòdiques
Revista d’esports nàutics publicada a Barcelona entre el 1893 i el 1895.
Fou l’òrgan del Reial Club de Regates de Barcelona, que, fruit d’algunes fusions, esdevingué el Reial Club Marítim de Barcelona De periodicitat mensual, publicà números extraordinaris per a anunciar regates a benefici dels orfes de naufragis i asilats Hi collaboraren Àngel Guimerà, Narcís Oller i Francesc Carreras Candi, i entre els artistes plàstics, Antoni Utrillo, Meifrèn, Josep Masriera i Dionís Baixeras
Català Mazarí
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazarí a Perpinyà (1657) i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà Després de la mort del cardenal Mazarí, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català Royal-Catalan Posteriorment 1667 esdevingué el Reial Rosselló Royal-Roussillon
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina