Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal La forma dels cristalls és una combinació de prismes i piràmides, però sovint es presenta en masses o grànuls Té una duresa 6 i una densitat 2,56-2,77 que augmenta amb el contingut de calci És de color generalment blanc o gris, però també pot ésser de color de rosa, groc o blau De fet, l’escapolita no és un sol mineral, sinó una sèrie que va dels exemplars rics en sodi varietat marialita als rics en calci varietat meionita Hom els troba típicament en les calcàries metamòrfiques

Hom en troba mostres als llibres de l’Antic Testament, però els més interessants de l’antiguitat són els epitalamis grecs, sobretot els de Safo, Teòcrit i Anacreont A la literatura llatina, els més notables són els de Catul L’epitalami llatí té una variant popular, no exempta de poesia però inferior qualitativament a la variant culta del gènere n'escriviren també Estaci i diversos poetes cristians A l’època del Renaixement el conreu de l’epitalami adquirí un nou impuls, que continuà posteriorment n'escriviren Ronsard, Tasso, Gil Vicente, Spenser, Donne, Martínez de la Rosa i…

Les seves colònies són laminars, per ramificació en un pla únic, i molt fenestrades per soldadura successiva de les ramificacions El polimorfisme és gran Fixada als objectes per una capa extensa de cenozooides, les làmines són formades per una capa interna d’autozooides i una o més capes externes de cenozooides En ambdues superfícies hi pot haver aviculàries sèssils Habita a les grutes submarines i als fons corallígens pregons, puix requereix una penombra quasi absoluta El color de rosa pàllid que té en viu es perd ràpidament en treure'l de l’aigua Es troba a la Mediterrània

És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc

Emigrà a Cuba, on publicà No desterro 1913 i Vento mareiro 1915, amb els quals s’inicià en la poesia d’intenció política i social Tornà a Galícia el 1915, i publicà Da terra asoballada 1917 La seva obra posterior rebé la influència del Modernisme i s’inspirà en els mites cèltics Reuní en A rosa de cen follas 1927 la seva lírica amorosa, i a Camiños no tempo 1949 la seva poesia liriconarrativa El 1958 publicà el poema Samos Conreà també el teatre, amb A man da santiña 1920 i O Mariscal 1926, escrita en collaboració amb AVillar Ponte

Fill de pares catalans, fou educat a Barcelona Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Frederic Alfonso solfeig, Agustí Quintas i Joaquim Canals piano i Enric Morera i Antoni Nicolau harmonia i composició Director de diferents companyies dedicades al teatre musical i a la sarsuela, realitzà diferents gires arreu de l’Estat espanyol i Europa també recorregué Egipte, el Japó, la Xina i les Filipines Del catàleg de la seva obra sobresurten les sarsueles Juegos de amor 1925, La mocita del barrio 1928, Para nobleza, Aragón 1932 i Rosa de Embajadores 1934

Fundat l’any 2000, està vinculat a l’Escola de Ball Swing Manresa, creada el 1994 pels germans Jesús i Karina Rubio És el club de ball esportiu amb més socis federats, entre els quals hi ha diversos campions i finalistes d’Espanya en tots els grups d’edat Alguns dels seus ballarins més destacats són Joel López, Rosa Carné, Tamara Sommer, Iñaki Albiol, Maria Carbonell, Edgar Marcos o Saray Gómez Organitzà el Campionat d’Europa Llatí 2002 i des del 2007 organitza el Trofeu Ciutat de Manresa Disposa de 1300 m² d’installacions dedicades a la pràctica del ball

Fundat a l’abril del 1963, s’installà a la platja de Llafranc i organitzà competicions de vela, motonàutica i esquí nàutic Promogué la construcció d’un port esportiu, inaugurat l’any 1970 Organitzà el Campionat d’Europa de la classe olímpica finn 1975 i els Campionats de Catalunya de classe laser 1988 i finn 1990, així com el Campionat d’Espanya de fotografia submarina en apnea 2005 Des de la seva fundació organitza anualment les Regates de Santa Rosa Disposa d’escola de vela homologada per l’Escola Catalana de Vela També practica la natació

Es proclamà sis vegades campió de Catalunya i set d’Espanya entre el 1999 i el 2008 En aquest període disputà cinc Campionats del Món i tres d’Europa i els Jocs Mundials del 2005 En el seu palmarès destaquen les dues medalles d’or guanyades en el Mundial 2002 i l’Europeu 2003 en la categoria de trios La primera l’aconseguí amb Jonathan Cañada i Alba de las Heras i la segona, amb el mateix Cañada i Rosa Álvarez També fou jutge d’aeròbic i dirigí el seu propi club de fitnes i de ball

Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…