Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’edifici des de l’interior, amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta esglesiola s’alcen dalt un tossal que es dreça proper al mas Martorell, situat a la banda sud-occidental del terme i no gens lluny del llogaret de Sant Ponç Long 1°52’42” - Lat 41°47’45” Per anar-hi cal emprendre la carretera que, amb origen a Manresa, mena cap a Berga En arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que, passant pel mas de Terradelles i pel mas de les Coves, deixa prop de la capella, a la qual…

El mas i la capella existien el 1247 la capella, arruïnada al s XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta del còlera del 1854 dalt d’un pujol 1857 És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular Romanen restes de l’antiga capella romànica

Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s XVIII, per l’ajuntament de Porreres Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes Fou suprimit el 1835

Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars

Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau 917 a 952 de l’antic terme de Cornil A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la roca de Sau , probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n’esdevingueren els senyors directes des del segle XV La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau i que fou…

El nucli adquirí importància a partir de la installació de fàbriques tot coincidint a més amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, que establí justament al Vilar l’estació dita de Monistrol A la segona meitat del segle XIX, l’antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar s’independitzà de Castellbell i, com un símbol de la nova categoria assolida, afegia a la modesta construcció del temple setcentista el campanar de disseny romàntic que dóna una fesomia característica a l’edifici religiós i al petit nucli urbà immediat El lloc del Vilar és conegut…

El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt , s’allargassa fins a la collada de la Fembra Morta puig Moscós, 1 739 m alt El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en els vessants meridionals de la serra Cavallera, a l’oest, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, en els vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni 1 367 m alt, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri amb l’actual santuari del Remei L’antic terme comprenia, a més, el poble de Bolòs, la masia i església del Sitjar, les masies i els…

N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d’Economia de la Generalitat de Catalunya, creat pel març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències Tingué la missió de dirigir l’economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals Pla de Transformació Socialista del País els seus punts principals eren collectivització de la gran indústria, dels serveis públics i de la gran propietat rural i urbana, control obrer de la banca i de la petita indústria no collectivitzada, intervenció dels establiments abandonats pels…

En fou fundador i primer director Jaume Vicens i Vives Posteriorment n'han estat directors, entre d’altres, Emili Giralt 1975-88 i, des d’aquest any, Rafael Aracil Comprèn tres seccions d’investigació d’Història de la Dona, dels Moviments Socials i de la Història Rural Organitza congressos i cicles de conferències i publica monografies i revistes, com ara l’important repertori bibliogràfic “Índice Histórico Español”, “Estudios de Historia Moderna” 1951-60 i “Estudis d’Història Agrària”, i una bibliografia sobre El franquisme i l’oposició una bibliografia crítica 1939-1975 1981 El…