Resultats de la cerca
Es mostren 34898 resultats
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les…
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura
àcid naftolsulfònic
Química
Cadascun dels derivats sulfonats del α-naftol i el β-naftol, com l’àcid 1-naftol-2-sulfònic, l’àcid 1-naftol-4-sulfònic i l’àcid 2-naftol-6-sulfònic, les fórmules dels quals són, respectivament,
i
.
Els dos primers composts són obtinguts per sulfonació del α-naftol, i el tercer, del β-naftol Els dos darrers composts són emprats en l’obtenció de colorants
flora intestinal
Biologia
Conjunt dels bacteris simbiòtics comensals dels budells dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals després formaran part dels excrements (la quarta part d’aquests excrements són bacteris i restes bacterianes).
Anomenada també més pròpiament microbiota intestinal, els gèneres més nombrosos són Escherichia, Lactobacillus, Proteus i Mycobacterium Hom estima en més de 700 les espècies de bacteris que habiten a l’aparell digestiu humà, una tercera part de les quals són comunes a tots els individus de l’espècie humana i els dos terços restants tenen una composició específica per a cada individu N'hi ha uns 100 bilions 10 vegades més que el nombre de cèllules del cos humà, que contenen entre 3 i 10 milions de gens diferents Un bon nombre d’aquests microorganismes tenen una importància cabdal en les…
realisme
Filosofia
Doctrina metafísica, oposada al nominalisme, segons la qual els universals (els gèneres i les espècies) existeixen com a essències a part no reductibles als conceptes intel·lectuals i als mots que en són expressió.
Al segle XII Guillem de Champeaux defensà, enfront de Roscelin i d’Abelard, un realisme extremat , segons el qual a l’universal conceptual correspon en els individus existents i concrets una realitat ‘Comuna’ l’essència o quiditat i “actualment” distinta dels aspectes concrets, individuals del real Tomàs d’Aquino, tanmateix, establí un realisme moderat , en virtut del qual hom afirma com a reals les essències, les quals, però, només són “virtualment” distingibles dels individus en què són realitzades i dels quals l’intellecte les abstreu, actualitzant-les i coneixent-les separadament Al…
alcaloides cincona
Química
Grup d’uns 35 alcaloides que es troben en la cincona, els més importants dels quals són la quinina, la quinidina, la cinconina, la seva forma estereoisomèrica, la cinconidina i la cinconamina.
Molts d’ells són emprats en medicina com a antipalúdics
botó d’or
Botó d’or (Ranunculus auricomus)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ranunculus (família de les ranunculàcies); són plantes herbàcies perennes, de 20 a 100 cm d’alçada, amb fulles retallades i flors grogues, amb anteres grogues.
Les varietats de flor plena són conreades sovint en jardineria
coeficients del virial
Física
Cadascun dels coeficients, dependents de la temperatura, que apareixen en l’equació d’estat d’un gas real expressada com a sèrie de potències, i que són propis d’aquest gas.
Essent p la pressió, v el volum molar i l’equació d’estat, A , B , C , etc, són els anomenats coeficients del virial
alvèol dental
Alvèol dental
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat dels maxil·lars on són contingudes les dents; és coberta per les genives, que són una prolongació de la mucosa bucal.
Aquesta cavitat és travessada, a la part inferior, per l’artèria, la vena i el nervi alveolar, que arriben a cada dent
immunitat cel·lular
Biologia
Conjunt de processos immunitaris que són portats a terme en absència d’anticossos i són possibles gràcies als limfòcits T3 (timodependents).