Resultats de la cerca

Els Trastàmara de Castella-Lleó Una branca d’aquesta dinastia reial en donà també una a Catalunya-Aragó i Sicília des de Ferran I, el 1412, fins al 1519, a Navarra des del 1425 fins al 1479 i a Nàpols des del 1442 fins al 1519 Els Trastàmara de Catalunya-Aragó

Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni

Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…

Passà als Galletti amb la denominació de principat de Soria

El marquesat de Busca fou posseït per una línia dels Aleramici iniciada per Guglielmo mort després del 1125 i coneguda amb el nom de Lancia o Llança quan una branca passà a Sicília al s XIII Els marquesos de Busca es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó al s XII

Castellà de Levàdia Beòcia 1374, defensà la fortalesa de Mègara de l’atac de Nerio I Acciaiuoli, on fou fet presoner El 1375 era a Sicília amb el càrrec de procurador dels ducats d’Atenes i Neopàtria, i missatger especial de Lluís Frederic d’Aragó Fou recompensat pels perjudicis soferts a Mègara

Promogué el desenvolupament dels estudis històrics sicilians Ocupà diversos càrrecs al Vaticà, entre els quals el de prefecte de la Biblioteca Vaticana Entre les seves obres destaquen De rebus Regni Siciliae 1882 i Gli archivi e le biblioteche di Spagna in rapporto alla storia d’Italia in generale e di Sicilia in particolare 1884

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge , feu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc