Resultats de la cerca
Es mostren 4382 resultats
Protectorat de la Generalitat de Catalunya
Dret civil català
Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes.
La funció del Protectorat es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s’orienten al compliment dels interessos generals de la fundació El Protectorat s’exerceix a través de dues unitats la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d’altres funcions de vigilància de l’actuació de les fundacions Entre les funcions del Protectorat…
La conca de Sinarques
La conca de Sinarques, d’uns 30 km 2 d’extensió, és envoltada per relleus de materials mesozoics La travessa el barranc del Regajo, que hi ha produït una profunda incisió que permet observar una successió neògena de més de 200 m de gruix un bon tall és el de la pista forestal de Sinarques a Las Pinadas Es divideix en dues unitats La inferior, constituida per margues, lutites, calcàries i guixos, ha donat restes de mamífers fòssils que permeten atribuir-la al Miocè inferior Orleanià inferior La superior, predominantment conglomeràtica, amb intercalacions de lutites i gresos, no ha donat…
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…
potència
Física
En un sistema òptic, inversa de la seva distància focal.
La unitat és la diòptria
borda
Història del dret
Del segle XII al XV, porció de terra, amb construccions o sense, que havia estat separada d’un mas.
Constituïa una unitat d’explotació agrícola independent
potència reactiva
Electrònica i informàtica
En corrent altern, producte de la tensió (o de la fem) pel corrent reactiu.
La unitat de mesura és el var
potència aparent
Electrònica i informàtica
En corrent altern, producte del valor eficaç de la tensió pel del corrent.
La unitat de mesura és el voltampere
àlef
Escriptura i paleografia
Nom de la primera lletra dels alfabets fenici, hebreu i arameu.
Com a signe numèric equival a la unitat
metre
Literatura
Nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers.
En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria…