Resultats de la cerca

Aprofitant la desmembració de l’imperi Bizantí i les rivalitats de les repúbliques de Venècia i Gènova, s’expandí pels Balcans Edirne, 1365 Sofia, 1385 Tessalònica, 1387 etc, s’afermà a Anatòlia i sotmeté a vassallatge Joan V Paleòleg

Es llicencià a València 1728 fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum 1734, reeditat a Venècia el 1740, Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti ~1740

Arquebisbe de Rossano 1553, governador de Perusa 1559, nunci a Madrid 1564 i Venècia 1573 i cardenal 1583, tingué un pes important durant el pontificat de Sixt V La seva elecció suscità moltes esperances, però morí pocs dies després

Vida Fou un dels més prolífics i destacats representants de l’escola de madrigalistes italians de la segona meitat del segle XVI Els seus madrigals, especialment els publicats cap al 1585, destaquen pels seus trets virtuosístics i per la gran capacitat de transmetre el rere fons psicològic del text Estigué fortament influït per l’obra de Cipriano de Rore i d’Andrea Gabrieli Fou el principal responsable de la reformulació del madrigal pastoral italià Es formà a Brescia al costat de Giovanni Contino, que abans havia estat al servei de la família Gonzaga a Màntua Cap al 1574 es traslladà a Roma…

Tot i que ja es practicava en l’antiguitat, prengué el nom de Damasc, que a l’edat mitjana n'esdevingué un centre de producció i difusió important Uns altres centres importants foren Mossul, diversos obradors nazarís, Venècia, París, Toledo, etc

Comte de Mayalde comanador de Montesa Fill de Joan de Borja i de Castro Fou ambaixador extraordinari a Savoia, Venècia, Gènova, Florència i Roma Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat 1640

Format a Roma, gaudí d’un cert renom dins l’escola llombarda en el moment de trànsit cap als cànons barrocs En conserven obres seves l’església de San Gaudenzio, a Novara, i els museus de Milà, Venècia i Viena

Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs

Influïda per Brâncusi, treballà en la recerca de l’espai i la forma abstractes Forma doble 1937 coll Hepworth, Pelagos 1946 coll Hepworth, Meridian 1959 State House, Londres, Forma foradada 1962 Fou premiada a Venècia 1950 i a São Paulo 1959

Inicià un govern teocràtic i lluità constantment contra els turcs El 1702 eliminà els turcòfils del país Vespres montenegrines , i el 1711 s’alià amb Rússia Derrotat pels turcs 1712-14, obtingué l’ajut de Venècia Fundà la dinastia Petrovič-Njegoš