Resultats de la cerca

Vida Historietista i caricaturista, estudià a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Fou un dels fundadors de la Secció de Cinema Amateur del CEC Com a cineasta amateur feu cintes d’imatge real i de dibuixos, i amb Josep Escobar realitzà el primer dibuix animat amateur català, Assaig de dibuixos animats 1934 També feu els curts de ficció Noticiari breu 1933-34, Despertar de la càmera , L’auca del senyor Canons 1934, Ep Jo també vull ésser un fugitiu 1935, Enhorabuena 1943 i La gran ironía 1945 Amb Salvador Baldé realitzà les cintes d’imatge real i animació Blancanieves y el enanito 1962…

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…

Estudià a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1912 S'especialitzà en tècnica anatòmica i en urologia Fou catedràtic d’anatomia a Granada 1914, Sevilla 1915 i Barcelona 1922 El 1926 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic Publicà treballs de recerca sobre innervació de l’aparell urinari

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el 1970, dirigí…

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

Pertanyent al Club Natació Catalunya, era especialista en proves combinades d’estils i fou tres vegades campió de Catalunya dos cops en 200 m estils individual 1997, 1998 i un cop en 400 m estils individual 1997

Membre del Club d’Escacs Terrassa, s’inicià en el joc dels escacs l’any 1944 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1948, 1953, 1964, i també fou subcampió d’Espanya 1952 El 1992 fou campió català de veterans

Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399

Iniciat al Collegi Sant Ramon de Penyafort, amb el CP Vilafranca debutà a l’OK Lliga Jugà també al CP Flix i novament al CP Vilanova, en el qual es retirà la temporada 2006-07, després de guanyar la Copa de la CERS Fou segon entrenador del Vilanova, i des de la temporada 2008-09, primer entrenador

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…