Resultats de la cerca

Collaborà, entre d’altres, als diaris “El Mundo” i “ABC” de Madrid, i viatjà, com a corresponsal, per Europa i Amèrica Cal destacar, entre la seva extensa obra, els reculls La rana viajera 1921 i Aventuras de una peseta 1923

Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques 1945-62 i dirigí la revista Population Formulà una nova ciència, la demografia social El seu estudi Théorie générale de la population 1952-54 ha estat traduït a un gran nombre d’idiomes Altres obres seves són Richesse et population 1944, Bien-être et population 1945, De Malthus à Mao-Tsé-Tung 1958, Malthus et les deux Marx 1963, Le socialisme en liberté 1970, Croissance zéro 1973, Éléments de démographie 1977, Le travail noir et l’économie de demain 1984 És el creador de la denominació Tercer Món…

Estudià a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1912 S'especialitzà en tècnica anatòmica i en urologia Fou catedràtic d’anatomia a Granada 1914, Sevilla 1915 i Barcelona 1922 El 1926 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic Publicà treballs de recerca sobre innervació de l’aparell urinari

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el 1970, dirigí…

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

Conreà la crítica literària, amb el nom de Salvador Lorenzana Fou un dels fundadors de l’Editorial Galaxia, que dirigí durant molts anys És autor d’una extensa obra, amb un relleu destacat del gènere assagístic Historia da Literatura Galega 1951, Cos ollos do noso esprito 1949, Galicia no espello 1954, Un país e unha cultura 1973, Pensamento galeguista no século XIX 1984, Pensamento galeguista no século XX 1984, A xeración Galaxia 1996, les memòries O río do tempo 1991, la novella O cego de Pumardedón 1992, la guia Galici 1994, etc El 1963 ingressà a la Real Academia Galega, de la qual fou…

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…

Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…

Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399

Iniciat al Collegi Sant Ramon de Penyafort, amb el CP Vilafranca debutà a l’OK Lliga Jugà també al CP Flix i novament al CP Vilanova, en el qual es retirà la temporada 2006-07, després de guanyar la Copa de la CERS Fou segon entrenador del Vilanova, i des de la temporada 2008-09, primer entrenador